Guèrras Napoleonencas
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lei guèrras napoleonencas son un ensemble de guèrras que se debanèron durant lo règne de Napoleon Bonaparte. Perseguida dei guèrras revolucionàrias, lor començament es mau definit. Segon certaneis istorians, es possible de lo fixar au còp d'Estat de 1799 que permetèt a Napoleon de prendre lo poder. Per d'autrei, fau puslèu considerar la rompedura de la Patz d'Amians coma origina dei conflictes purament liats a la politica napoleonenca.
Aquelei guèrras opausèron França a de coalicions formadas a l'entorn dei poissanças europèas majoras dau periòde coma lo Reiaume Unit, Àustria, Prússia e Russia. Divèrsei principats e reiaumes segondaris concluguèron d'alianças amb lei dos camps segon seis interès. Fins a 1812, lei guèrras se debanèron a l'avantatge de França que poguèt estendre sa dominacion sus la màger part de l'Euròpa Occidentala. Pasmens, entre 1812 e 1815, plusors desfachas entraïnèron l'afondrament dau Premier Empèri e lei Francés perdiguèron la totalitat de sei conquistas.
Lo Congrès de Viena redefiniguèt lei frontieras europèas e organizèt l'isolament de França. Assaièt tanben de mantenir la coalicion conservatritz qu'aviá permés de véncer Napoleon. En parallèl, lo Reiaume Unit aprofichèt son succès per venir la premiera poissança mondiala. Russia, vengut un actor major de la diplomacia europèa, es considerat coma l'autre venceire important dei guèrras.