Guèrra de l'Union d'Ais
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Guèrra de l'Union d'Ais es una guèrra civila que se debanèt en Provença de 1382 a 1387. Darrier episòdi d'un periòde de crisi marcat per la revòuta de Robèrt de Duràs en 1355, per la revòuta de l'Ostau dei Bauç en 1357-1359 e per la guèrra de Francés de Bauç en 1374, fa partida d'un conflicte dinastic pus important que toquèt l'ensemble deis Estats Angevins. Pasmens, foguèt agravada en Provença per lei rivalitats entre vilas e comunautats feudalas. Lei combats foguèron donc violents e sei consequéncias entraïnèron un important declin de la poissança provençala.
Guèrra de l'Union d'Ais | |
---|---|
Informacions generalas | |
Data | març de 1383 - setembre de 1388 |
Luòc | Provença |
Eissida | Victòria dau partit de Loís d'Anjau Dedicion de Niça |
Batalhas | |
Rians – Castèunòu dau Martegue – Ceiresta – Antíbol – Ròcavaira – Auriòu – Boc – Sant Canat – Ais – Lo Puget Tenier – Lançon (1383) – Bèumont de Pertús – Meonas – Cuers – Soliers (1383) – Rore – Lançon (1384) – Malhana – Soliers (1384) – Sant Auban – Niça |
Lo conflicte s'acabèt per la victòria de Maria de Blois que capitèt d'obtenir la reconoissença de son fiu, Loís II d'Anjau, coma còmte de Provença per la màger part dei vilas provençalas. Pasmens, a l'èst, Niça e son relarg refusèron e preferiguèron se raliar a Savòia (dediccion de Niça).