Guèrra de Succession d'Àustria
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Guèrra de Succession d'Àustria foguèt un conflicte mondiau que se debanèt de 1740 a 1748. Relativament complèx car imbricant pauc a pauc de conflictes separats, foguèt entraïnat per la question de la succession de l'emperaire Carles VI qu'aviá designat sa filha Maria Terèsa coma eiretiera dins una declaracion juridica (la Pragmatica Sancion). Pasmens, a sa mòrt, aqueu projècte foguèt contestat per lei pretendents diferents ai domenis dei Habsborg e per divèrsei princes desirós d'obtenir de compensacions territòrialas.
Guèrra de Succession d'Àustria | |
---|---|
Informacions generalas | |
Data | 16 de decembre de 1740 - 18 d'octòbre de 1748 |
Luòc | Euròpa, America dau Nòrd, Antilhas e Índias |
Casus belli | Pragmatica Sancion |
Eissida | Tractat d'Ais d'Alemanha (1748) |
Belligerants | |
França Prússia |
Àustria Reiaume Unit |
De 1740 a 1744, la guèrra opausèt oficialament lei pretendents, especialament Carles de Bavièra, a Maria Terèsa. Frederic II de Prússia aprofichèt la feblessa austriana per atacar e e annexar Silèsia. Desirosa d'afeblir l'ostau dei Habsborg, França sostenguèt Bavièra. En parallèl, de conflictes opausèron dins lei colonias leis Espanhòus e lei Francés ai Britanics. Lo conflicte se generalizèt en 1744 amb l'intrada en guèrra dirècta de França qu'ataquèt lei País Bas Austrians e leis ocupèt après una lònga campanha de sètges que durèt de 1744 a 1747.
Pasmens, la patz d'Ais d'Alemanha en 1748 veguèt França abandonar totei sei conquistas sensa rason aparenta. Lei venceires principaus de la guèrra foguèron donc Prússia, que gardèt lo contraròtle de Silèsia, e Maria Terèsa que se mantenguèt sus lo tròne dei domenis ereditaris Habsborg. En America e ais Índias, lei belligerents restabliguèron lo statu quo ante bellum, çò qu'èra una victòria defensiva importanta per Espanha.