Guèrra d'Olanda
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Guèrra d'Olanda se debanèt de 1672 a 1678. Opausèt França e seis aliats (Anglatèrra, Suècia, Colonha, Munster) ai Províncias Unidas e seis aliats (Sant Empèri, Espanha, Brandenborg, Danemarc). Foguèt entraïnat per lo volontat francoanglesa d'annexar lei Províncias Unidas per prendre lo contraròtle dau comèrci olandés. Lo conflicte se generalizèt a la màger part deis estats d'Euròpa Occidentala e s'acabèt per una victòria militara francesa. Pasmens, la patz de Nimega que marquèt la fin de la guèrra foguèt pas totalament desfavorabla ais Olandés. D'efèct, França deguèt abandonar la màger part de sei conquistas franc de Franca Comtat e de certanei vilas de Flandra. De mai, la poissança francesa inquietava d'ara endavant màger part deis estats d'Euròpa continentala que s'alièron còntra Loís XIV dins lo corrent dei conflictes seguents.
![]() |
Aquel article es pas acabat. Es en fasa d'escritura o de reconstruccion importanta. |
Guèrra d'Olanda | |
---|---|
Informacions generalas | |
Data | 1672 - 1678 |
Luòc | Euròpa Occidentala, especialament Províncias Unidas |
Eissida | Tractat de Nimègue Tractat de Westminster |
Belligerants | |
![]()
|
![]()
|
Batalhas | |
Solebay — Groenlo — Schooneveld (1a) — Schooneveld (2a) — Nimega — Groningue — Maastricht (1a) — Texel — Bonn — Besançon — Sinsheim — Ladenborg — Fòrt Reiau — Seneffe — Entzheim — Mulosa — Turckheim — Estrombòli — Fehrbellin — Salzbach — Consarbrück — Alicudi — Agosta — Palèrme — Maastricht (2a) — Valenciennes — Cambrai — Sant-Omer — Tobago — Cassel — Landskrona — Kokersberg — Ypres — Sant Danís |