Giotto di Bondone
From Wikipedia, the free encyclopedia
Giotto di Bondone o Ambrogiotto di Bondone (Vespignano o Rominano, 1267 - Florença, lo 8 de genièr de 1337) foguèt un pintre, escultor e arquitècte italian, que sas òbras foguèron a l'origina del novelum de la pintura occidentala. Foguèt l'influéncia de sa pintura que provoquèt lo vast movement de la Renaissença del sègle seguent.
Giotto fa part del corrent artistic de la Prerenaissença que se manifèsta en Itàlia a la començança del sègle XIV, e qu'es un de sos mèstres. En aquela fin de l'Edat Mejana, Giotto es lo primièr artista que sa pensada e sa novèla vision del monde ajudan a construire aquel movement, l'umanisme, que plaça l'Òme a la plaça centrala de l'Univèrs e li permet d'èsser mèstre de son pròpri destin.
Las frescas que Giotto pintèt a Florença (glèisa de Santa Croce de Florença), a Assisi (basilica de Sant Francés d'Assisi) e a Pàdoa (capèla dels Scrovegni dins la glèisa de l'Arena de Pàdoa) figuran dins los soms de l'art crestian.
Son influéncia sus las generacions d'artistas que li subrevisquèron es tan granda que se pòt parlar d' « escòlas giottescas » al subjècte d'unas escòlas de pintura de l'epòca. Pintres coma los de l'escòla de Rimini (Giovanni Baronzio, Neri da Rimini, Pietro da Rimini) son considerats coma sos eretièrs[1] Dempuèi lo passatge de Giotto, de mal datar (versemblablament entre 1303 e 1309) dins lor vila, ont venguèt pénher un cicle de frescas (uèi perdudas).