Esperit
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'esperit o la ment es l'ensems dels fenomèns e facultats mentalas: percepcion, afectivitat, intuicion, pensada conceptuala, eime, morala, etc.
Dins fòrça tradicions religiosas, s'agís d'un principi de la vida incorporala de l'èsser uman. En filosofia, la nocion d'esperit es al còr de las tradicions dichas espiritualistas. Dins aquel sens s'opausa al còs e esperit (nomenat puslèu consciéncia per la filosofia e amna per qualques religions). En psicologia contemporanèa, lo tèrme ven sinonim de l'ensems de las activitats mentalas umanas, conscientas e nonconscientas.
- En metafisica e dins las religions, lo mot esperit designa normalament l'element immaterial incarnat dins l'èsser uman[1].
- Per extension se dich tanben de totes los èssers immaterials supausats dodats d'intelligéncia: Dieu, los àngels, los demònis.
- En psicologia, lo mot esperit designa los proceses mentals e la facultat de pensar pròpia a l'òme. Aquel tèrme foguèt a vegadas rebutat a causas de las connotacions religiosas o espiritualistas qu'èra cargat, los autors, subretot dins l'escòla psicanalitica, li preferisson aquel, mai neutre, de psiquè. Dempuèi la fin del sègle xx, jos l'influéncia dels escrichs anglofòns, lo mot esperit es la traduccion del tèrme mind.
- Dins lo lengatge ordinari, lo mot esperit evòca en mai de l'activitat mentala de facultats o engenhs intellectuals, subretot de vivacitat, de finessa, d'umor.