Escala de Beaufort
From Wikipedia, the free encyclopedia
L’escala de Beaufort es una escala de mesura empirica de la velocitat mejana dau vent basada sus seis efiechs observables. Sa premiera version foguèt concebuda per l'amirau britanic Francis Beaufort (1774-1857) en 1805. Destinada ai marins, èra fondada sus leis efiechs observables a la superficia dei mars e deis oceans. Èra acompanhada per d'òrdres precís regardant la conducha d'adoptar segon la fòrça dau vent. D'efiech, durant lei guèrras napoleonencas, la marina britanica aviá recrutat un nombre important d'oficiers inexperimentats per formar seis equipatges. Aviá donc besonh d'elements de formacion per demenir lo nombre d'accidents entraïnats per lo vent[1].
L'interès e la facilitat d'utilizacion de l'escala permetèron sa difusion rapida. Foguèt ansin adoptada per lei meteorològs que prepausèron divèrsei melhoraments per l'adaptar ai condicions terrèstras. Ansin, maugrat l'aparicion d'anemomètres precís permetent de mesuras instantanèas de la velocitat dau vent, demòra utilizada per mai d'un oficier e per la màger part dei cartas meteorologicas.