Energia solara
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'energia solara es la partida de l'energia electromagnetica venent del solelh e passant per l’atmosfèra, qu'absorba una partida de l'energia, e venent a la superfícia de la Tèrra.
Sus Tèrra, l'energia solara es a l'origina del cicle de l'aiga, del vent e de la fotosintèsi realizada pel regne vegetal, que depend lo regne animal via las cadenas alimentàrias. Lo Solelh es a l'origina de gaireben totas las energias sus Tèrra levat l'energia nucleara e de la geotermia prigonda[alpha 1].
Las fonts d'enregias eissidas indirèctament de l'energia solara son per exemple: l'energia idraulica, derivada de l'energia cinetica de l'aiga que lo cicle depend del Solelh, l'energia marèamotritz eissida subretot de l'efièch de las fòrças de gravitacion de la Luna e mai fèblament d'aquesta del Solelh e dependent d'autres paramètres coma que la geografia costièra. I a tanben l'energia eoliana venent de l'energia cinetica del vent ligat al caufament, e a l'evaporacion de l'aiga, menats pel Solelh, la rotacion de la Tèrra e l'efièch Coriolis, l'energia idroliana e l'energia de las èrsas ligadas als movements dels oceans e de las aigas, la lenha e l'energia de la biomassa e tanben la geotermia de fòrça bassa temperatura, venent de la sisas superficialas del sol caufadas pel Solelh. Se pòt apondre las energias fossilas venent de matèrias organicas creadas per fotosintèsi (carbon, petròli, gas natural…) que s'apond l'energia bioquimica de la matèria organica viventa.
aqueste article tracta de l'energia producha per l'òme en captant lo rait emés pel Solelh, subretot jos forma electrica o termica. Es una de las formas màger d'energias renovelablas.