Ducat d'Aquitània
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo Ducat d'Aquitània foguèt una jurisdiccion feudala d'Occitània. Al començament districte militar regit per un dels comtes, derivèt al sègle IX cap a un poder feudal ereditari.
Administracion | |
---|---|
Capitala | Tolosa |
Lenga oficiala | llatí medieval (ca) Occitan ancian |
Geografia | |
Amb los merovingians venguèt un ducat. Desideric, duc vèrs en 574, foguèt leial a Chilperic de Neustria, e en 584, a la mòrt del rei, sostenguèt Gondobald, filh pretendut de Clotari I (èx rei de Seissons) que s'èra refugiat a la cort de Bizanci e èra tornat a reclamar sos drechs, e qu'obtenguèt tanben aquel de fòrça mai nòbles cona Gontran Boson, supausat duc d'Auvèrnhe; Gondobald foguèt proclamat rei a Aquitània dins la vila de Briva, mas perdèt a Lion, la rebellion acabèt e fòrça dels nobles revoltats foguèron executats (Gontran Boson fugiguèt); Desideric foguèt perdonat per Fredegunda mas l'an seguent volèt agrandir sos domenis cap a la Septimània visigòta, que s'èra revoltat, e moriguèt dins un combat a Carcassona en 587.