Disc dur
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un disc dur es una memòria de massa formada de discs magnetics que permet l'estocatge e la lectura de donadas. Inventat en 1956 per la companhiá IBM, es utilizat per enregistrar e conservar lei programas e lei donadas importants deis ordinators, mai pòu tanben servir a l'enregistrament d'informacions dins lei camescòpis, leis aparelhs fotografics, lei lectors de DVD ò lei consòlas de jòcs. Una proprietat majora dei discs durs es la natura non volatila de l'enregistrament dei donadas, es a dire que lei donadas son conservadas quand l'ordinator es pas alimentat.
Lo desvolopament e lo perfeccionament dau disc dur es una partida importanta de l'istòria de l'informatica de la segonda mitat dau sègle XX e dau començament dau sègle XXI. D'efiech, sei performàncias conoguèron de progrès que permetèron d'agantar de capacitats d'estocatge e de velocitats de foncionament fòrça importantas. Pasmens, dempuei leis ans 2010, l'usatge dau disc dur comença de demenir amb l'arribada de sistèmas novèus coma lei discs electronics.