From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo Comtat de Melguer èra un fèu situat a l'entorn de la vila de Mauguiò actuala (ancianament nomenada Melguer). Foguèt probablament creat durant lo periòde dau Reialme visigòt de Tolosa. Existissiá sota l'Empèri Carolingian e passèt sota lo contraròtle de la Papautat en 1085, puei dau Comtat de Tolosa en 1176. En 1213, durant la Crosada deis Albigés, foguèt annexat per la corona de França e finalament donat a la diocèsi de Magalona en 1215.
Lo comtat de Melguer (uèi Mauguiò) foguèt una jurisdiccion feudala d'Occitània, existenta dempuèi l'èra del reialme visigòt. Vèrs 812 foguèt assignat al lòt de comtats de Septimània e de Gòtia, e demorèt en fach unit al marquesat fins a vèrs 878. De 878 a 1079, sos dirigents foguèron entitolats comtes de Substancion. A l'epòca visigòtica se mencionan ja dos avesques de Magalona (Boeci en 589) e Gumild en 673.
Magalona èra un avescat e un comtat visigòt que se sometèt en 752 a Carles Martèl quand Aigulf èra comte, paire del famós sant Benet d'Aniana. Foguèt succedit per son filh Amic e aquel per son filh Robèrt. Pertocant los avesques, un primièr avesque de Magalona nommat Boeci es conegut tre 589 (veire avescat de Magalona).
Après 878, l'ancian linhatge local auriá représ lo poder (se jamai l'aviá vertadièrament perdut) e portèron lo títol de comtes de Substancion. Guilhemona es la primièra comtessa mencionada al cartulari comtal. Poiriá èsser una felena o joventa de Robèrt (dont lo nom del filh es pas conegut). Al sègle seguent, la vila de Magalona foguèt rebastida e lo títol de comtes de Substancion s'abandonèt en favor del nom occitan de la nòva Magalona o Mauguiò, derivat de Melguer (en francés: Melgue(i)l).
Lo comte Pèire I se maridèt vèrs 1063 amb Almòdis, filha de comte Ponç II de Tolosa e en 1085 decidiguèt de cedir la nauta sobeiranetat feudala del comtat e avescat de Magalona al Papa Gregòri VII. Sos successors reconeguèron pas aquela nauta sobeiranetat. Pèire daissèt tres filhs: Ponç (abat de Clunhic), Adelaïda (maire de Pèire de Puèi, grand Mèstre dels Espitalièrs) e Raimon II. Aquel darrièr aguèt per successor son filh Bernat IV que sostenguèt un conflicte armat amb son conhat Guilhèm VI senhor de Montpelhièr e venguèt fin finala monge a Velai. Daissèt doas filhas, Guilhema, que seriá estada l'esposa del vescomte Raimon Folc II de Cardona, e Beatritz de Melguer, l'eretièra, que demorèt jos tutèla de son oncle Guilhèm VI de Montpelhièr que concertèt son ligam amb lo comte Berenguièr Raimon I de Provença; davant aiçò lo comte Anfós I Jordan de Tolosa (1112-1148), qu'aspirava a la regència, declarèt la guèrra a Montpelhièr, fins que s'arribèt fin finala a un acòrdi de corregència. Guilhèm VI, abans la majoritat de Beatritz, l'esposèt segon çò qu'èra acordat amb lo comte de Provença (1135) mas aquel moriguèt en 1144 e Beatritz esposèt alavetz en segondas nòças amb Bernat Palet, senhor d'Alès (que foguèt Bernat V de Melguer), que moriguèt en 1170. Beatritz aviá agut de son primièr maridatge amb Raimon Berenguièr I, un filh, Raimon Berenguièr III de Provença, a que, en recebent lo comtat de Provença, s'associèt al govèrn, del que s'ocupèt jamai. Aquel comte èra lo paire de Doça II de Provença, comtessa en 1166-1167 fins qu'Anfós lo Cast se n'apoderèt). Lo comte moriguèt en 1166 e l'experiéncia d'associacion a Melguer foguèt considerada negativa; Beatritz decidiguèt d'esposar sa filha ainada Ermessenda Palet (de son segond maridatge) amb Pèire Bermon(d) de Sauva, senhor d'Andusa, e confisar lo maridatge al govèrn del comtat, çò que se menèt a tèrme efectivament lo 1170, mas Pèire Bermon moriguèt lo 1172 e alavetz un filh mendre de Beatritz, Bertran I, qu'èra l'eretièr legitim dempuèi 1166 e s'intitulava ja comte, reclamèt sos dreches e s'alièt amb Guilhèm VII de Montpelhièr al que cediguèt una part de las siás possessions e en 1172 se declarèt vassal del rei Anfós I de Catalonha e d'Aragon e li cediguèt lo comtat en preséncia del comte de Palhars, e los nòbles de Melguer jurèron fidelitat al rei. Beatritz reaccionèt amb colèra, declarèt son filh Bertran deseretat, e nomenèt sa filha Ermessenda e sa felena Doça mièg-eretièras. Fòrça nòbles acataquèron la decision de la comtessa titulara e Ermessenda s'es maridada en 1173 amb l'eretièr de Tolosa, lo futur comte Raimon VI de Tolosa (en realitat Raimon VIII de Tolosa après la descobèrta de dos comtes de per abans desconeguts de nom Raimon) e s'establiguèt qu'après la mòrt de Beatritz lo comtat de Melguèlh o Melguer seriá unit a Tolosa coma l'èra après 1190.
Amb las guèrras cataras, lo comtat foguèt ocupat per Simon de Montfòrt e foguèt restacat a las possessions de la corona francesa (1213), que foguèt confirmada en 1215. Los reis concediguèron lo títol de comte de Melguèlh als avesques de Magalona. Veire avescat de Magalona.
Nom | maridat a | enfants | Longevitat | Titulari | Nòtas |
---|---|---|---|---|---|
? de Substantion[7] | Guilhèrma/Guilhermona de Septimània (†922)[7] |
Guilhèrma/Guilhermona maridèt a Robèrt de Magalona. | |||
Bernat I de Melguer/de Substantion[8][7] | ?[7] | Guilhèm (910-?); Berenguièr; Blitgarda[7] | ?-v. 922[8] | ?-v. 922 | Filh de Guilhèrma/Guilhermona de Septimània, e benlèu tanben de Robèrt de Magalona. |
Berenguièr I de Melguer[8] | (v. 935) Guisla/Guislana[8][7] | Bernat[7] | Filh del precedent. | ||
Bernat II de Melguer[8] | Senegonda[8] | N; Pèire; Adelaïda[7] | 935-989[8] | Filh del precedent. | |
N de Melguer[8] | Dama de Provença[8] | Bernat; Pèire; Adelaïda; Constança; Guilhèrma | 965-989[8] | ?-989 | Filh del precedent. |
Bernat III de Melguer[8] | (v. 1015) Adelaïda de Substancion[8] | Raimon[7] | ?->1036[7] | 989->1036 | Filh del precedent. |
Raimon I de Melguer[8][7] | (v. 1045) Beatritz d'Aquitània[8] | Pèire; Judit (1050-?); Ermengarda (†1096)[7] | v. 1015-1079[7] | >1036-1079 | Filh del precedent. |
Pèire I de Melguer[8][7] | (v. 1066/7) Almòdis de Tolosa[8][7] | Raimon (1070-1120); Ermessenda; Adèla; Ponç (v. 1075-1126)[7] | v. 1045-?[7] | 1079-? | Filh del precedent. |
Ermessenda de Melguer[8] | (v. 1100) Guilhèm V de Montpelhièr[8] (v. 1075-1122)[7] |
Guilhemeta; Ermengarda (†1121); Asalais (†1121); Guilhèm lo Grand (v. 1105-1161); Guilhèm menor d'Aumelaç (†/1156); Bernat (†1156) | v. 1075->1141[7] | ?-1141 | Filha del precedent. |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.