Ciceron
From Wikipedia, the free encyclopedia
Ciceron (en latin Marcus Tullius Cicero), nascut lo 3 de genièr 106 ab JC, a Arpino en Itàlia e mòrt lo 7 de decembre de 43 ab JC a Formia, foguèt un òme d’Estat, avocat e un autor roman.
Ciceron | |
---|---|
Naissença | 3 de genièr 106 ab JC Arpino |
N. a | |
Decès | 7 de decembre de 43 ab JC Formia |
D. a | |
Causa de decès | |
Assassinat/ada per | |
Luòc d'enterrament | |
Lenga mairala | |
Fogal ancestral | |
País de nacionalitat | |
Paire | |
Maire | |
Oncle | |
Tanta | |
Grands | |
Bèlamaire | |
Bèlpaire | |
Fraire | |
Sòrre | |
Conjunt | |
Companh/a | |
Filh/a | |
Religion | |
Membre de | |
Familha nòbla | |
Membre de l'equipa esportiva |
|
posicion de jòc | |
tir (esquèrra/drecha) | |
grad dan/kyu | |
Grop etnic | |
Orientacion sexuala | |
Profession | |
Emplegaire | |
Domeni d'activitat | |
Escolaritat | |
Diplòma | |
Director de tèsi | |
Estudiant de tèsi | |
Foncion politica | |
Residéncia oficiala | |
Predecessor | |
Successor | |
Partit | |
Tessitura | |
Label discografic | |
Lista de cançons | |
Discografia | |
Mission de l'astronauta | |
Distincions e prèmis | |
Branca militara | |
Grad militar | |
Etapa de canonizacion | |
Familha nòbla | |
Títol de noblesa | |
Títol onorific | |
Comandament | |
Conflicte | |
Jorn de la fèsta | |
País d'origina | |
Nacionalitat | |
Profession | cònsol |
Ocupacion | |
Luòc de trabalh | |
Distincions | Pater patriae, Iperator |
Mestressas | |
Religion | |
Estudis | |
Títol | ({{{començamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}}) |
Dinastia | {{{dinastia}}} |
Servici | de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}} |
Grad militar | {{{gradmilitar}}} |
Arma | {{{arma}}} |
Coronament | {{{coronament}}} |
Investitura | {{{investitura}}} |
Predecessor | {{{predecessor}}} |
Successor | {{{successor}}} |
Conflictes | {{{conflicte}}} |
Comandament | {{{comandament}}} |
Faches d’armas | {{{faitsdarmas}}} |
Omenatge | |
Autras foncions | questor, edil, pretor, procònsol |
Ciceron es conegut coma un dels esperits pus versadís de la Roma antica. Foguèt el que presentèt als romans las escòlas de la filosofia grèga e desvolopèt un vocabulari filosofic en latin, se distinguissent coma un lingüista, traductor, e filosòf. Un orador remirable e un avocat de primièra, Ciceron pensava probablament que sa carrièra politica èra sa realizacion majora. Uèi, es apreciat dempuèi per son umanisme e sos trabalhs filosofics e politics. Sa correspondéncia abondanta, subretot adreiçada al seu amic Titus Pomponius Atticus, aguèt fòrça influéncia, e foguèt a l'origina de l'art epistolar rafinat dins la cultura Europèa. Cornelius Nepos, lo biograf de Titus Pomponius Atticus al sègle I ab.C., comentèt que las letras de Ciceron contenián tant de riquesa e de detalhs "sus las inclinasons dels òmes importants, las flaquesas dels generals, e las revolucions dins lo govèrn"[1] qu'assabentavan son lector subre l'istòria del periòde.
Pendent la segonda mitat bassacada del sègle I ab.C., marcada per las guèrras civilas e per la dictatura de Juli Cesar, Ciceron sostenguèt un retorn al govèrn republican tradicional. Pasmens, sa carrièra coma òme d'Estat foguèt marcada per d'inconsisténcias e una tendéncia a cambiar de posicion en responsa a las mudanças del clima politic. Son indecision se pòt atribuir a sa personalitat sensibla e impressionabla: teniá un aclinament a reagir d'un biais exagerat quand i aviá de mudanças politicas e privadas. "Auriá pas pogut suportar la prosperitat amb mai de mestresa e l'adversitat amb mai de coratge!" escriguèt Gaius Asinius Pollio, un òme d'Estat e istorian roman qu'èra son contemporanèu[2][3].