Shiisme
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo shiisme (var. chiisme[1][2]) es una branca majora de l'islam, coma lo sunisme e lo kharijisme. Seguida per 10 a 15 % dei musulmans actuals, es apareissuda en causa de conflictes politics, religiós e familhaus au sen de l'elita arabomusulmana après la disparicion dau profeta Maumet e dau califa Othman. Ali, cosin e filhat de Maumet, n'es generalament considerat coma lo fondator. Califa dau 656 au 661, prepauèt de reformas que causèron la revòuta dei faccions conservatritz e au sieu assassinat. Lu venceires fondèron pauc a pauc lo sunisme, corrent majoritari de l'islam actual, e lu vencuts que demorèron fideus a l'ensenhament d'Ali formèron pauc a pauc lo shiisme. Un tresen corrent, situat entre li doi tendàncias, fondèt lo kharijisme.
Après lo 661, lo shiisme conoissèt mai d'una scission a l'origina de sotacorrents variats. Totun, aquelu movements gardan de caracteristicas comuni coma una libertat d'interpretacion dei tèxtes sacrats mai importanta, un clergat ierarquizat e una reconoissença d'Ali e dei sieu descendents coma successors legitims de Maumet. Lo shiisme aguèt un ròtle important dins l'istòria de l'islam emb la formacion de reiaumes poderós coma lo Califat Fatimida. Uèi, es fòrça influent en Iran, en Iraq e dins lu país vesins.