Catalanisme
From Wikipedia, the free encyclopedia
Eth catalanisme o nacionalisme catalan ei ua correnta sociau estructurada tant culturau coma politicaments que presèrve e promò era reconeishença dera personalitat politica, lingüistica e culturau de Catalonha o deth conjunt de tèrres de parlar catalan, es nomentadi Païsi Catalans. Segons Joan Fuster I a "catalanistes" pr'amor que i a "espanholistes", e de hèt eth catalanisme s'estructure sègles dempús dera eliminacion des drets catalans. Aguesta pèrta des drets se produsís progressivaments pendent eth sègle XVIII, prumèr ena Catalonha Nòrd damb era proïbicion deth catalan er an 1700 enes territòris afectadi peth Tractat des Pirenèus e posterioraments en Principat damb era aplicacion des Decrèts de Naua Planta aprovadi per Felip V de Castelha er an 1714. Era repression contra era lengua, era cultura e es institucions catalanes contunharie tanben pendent grana part deth sègle XX damb es dictadures de Primo de Rivera e de Francisco Franco. Istoricaments eth catalanisme s'estructure en prumèr lòc coma un movement culturau pendent era Reneishença, ua epòca a on se sage recuperar eth prestigi sociau dera lengua e cultura catalana dempús de sègles de diglòssia damb iniciatiues coma era restauracion des Jòcs Floraus. Posterioraments eth catalanisme s'estructure tanben coma un movement politic, aguest hèt se produsís er an 1892 quan se presenten es nomentades Bases de Manresa qu'optauen pera restauracion des Constitucions catalanes ancianes, ues nòrmes aprovades pes Corts Catalanes e qu'autregèren un grad anautit de sobeiranetat en Catalonha enquia 1714. Actuauments es partits o individus que se declaren catalanistes considèren que Catalonha, o es Païsi Catalans, son ua nacion e qu'en conseqüéncia meriten un grad anautit d'autogovèrn. Es alternatiues, totun, apareishen ena decision deth marc a on Catalonha li cau exercir es sòns drets istorics. Atau mentre ua part òpte entà arribar ena quita sobeiranetat deth pòble catalan a trauès deth autodeterminacion de de autes òpten per un ampliament der autogovèrn laguens deth marc autonomica actuau o plan se decanten pera creacion d'un marc federau nau.