Carlisme
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo carlisme foguèt un movement politic legitimista de caractèr antiliberal e antirevolucionari sorgit en Espanha al sègle XIX que preteniá l'establiment d'una branca alternativa de la dinastia borbonesa dins lo tròn espanhòl, e que dins sas originas defendiá la vòlta a lo Regim Ancian.
Los carlistas èran los partisans de Carlos María Isidro de Borbón, lo fraire de Ferrand VII d'Espanha. Ferrand VII d'Espanha, sens cap d'enfants, decidèt en 1829 que son fraire Carlos seriá l'eiretèir del tròn d'Espanha. Mas en 1830, Ferrand VII aguèt una filha : Isabèl. En 1833, après la mòrt de Ferrand VII, Isabèl foguèt reina d'Espanha malgrat la contestacion de sos dreches pels partisans de son oncle.
Al sègle XX una partida del carlisme evolucionèt cap al socialisme autogestionari (lo Partit Carlista), mas apuèi se produsiguèt una escisión del sector tradicionalista conservador, que formèt la Comunion Tradicionalista Carlista. Los dos movements an un supòrt electoral residual.