Carles VI de França
From Wikipedia, the free encyclopedia
Carles VI (3 de decembre de 1368 - 21 d'octobre de 1422), conegut coma Le Bien-Aimé, foguèt rei de França de 1380 fins a sa mòrt en 1422. Es conegut per sa malautiá mentala e los episòdis psicotics que l'afèctèron tota sa vida.
Carles VI de França | ||
---|---|---|
Naissença | 3 de deceme de 1368 | |
N. a | ||
Decès | 21 d'octobre de 1422 | |
D. a | ||
Causa de decès | ||
Assassinat/ada per | ||
Luòc d'enterrament | ||
Lenga mairala | ||
Fogal ancestral | ||
País de nacionalitat | ||
Paire | ||
Maire | ||
Oncle | ||
Tanta | ||
Grands | ||
Bèlamaire | ||
Bèlpaire | ||
Fraire | ||
Sòrre | ||
Conjunt | ||
Companh/a | ||
Filh/a | ||
Religion | ||
Membre de | ||
Familha nòbla | ||
Membre de l'equipa esportiva |
||
posicion de jòc | ||
tir (esquèrra/drecha) | ||
grad dan/kyu | ||
Grop etnic | ||
Orientacion sexuala | ||
Profession | ||
Emplegaire | ||
Domeni d'activitat | ||
Escolaritat | ||
Diplòma | ||
Director de tèsi | ||
Estudiant de tèsi | ||
Foncion politica | ||
Residéncia oficiala | ||
Predecessor | ||
Successor | ||
Partit | ||
Tessitura | ||
Label discografic | ||
Lista de cançons | ||
Discografia | ||
Mission de l'astronauta | ||
Distincions e prèmis | ||
Branca militara | ||
Grad militar | ||
Etapa de canonizacion | ||
Familha nòbla | ||
Títol de noblesa | ||
Títol onorific | ||
Comandament | ||
Conflicte | ||
Jorn de la fèsta | ||
Mestressas | {{{mestressas}}} | |
Religion | ||
Profession | ||
Estudis | ||
Títol | {{{títol1}}} (16 de setembre de 1380 - {{{finderenhe}}}) {{{títol2}}} | |
Dinastia | Valois | |
Servici | de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}} | |
Grad militar | {{{gradmilitar}}} | |
Arma | {{{arma}}} | |
Coronament | 4 de novembre de 1380 | |
Investitura | {{{investitura}}} | |
Predecessor | {{{predecessor}}} | |
Successor | {{{successor}}} | |
Conflictes | Guèrra de Cent Ans | |
Comandament | {{{comandament}}} | |
Faches d’armas | {{{faitsdarmas}}} | |
Distincions | ||
Omenatge | {{{omenatge}}} | |
Autras foncions | {{{autrasfoncions}}} | |
Rei de França | ||
Periòde de govèrn: | 16 de seteme de 1380 - 21 d'octobre de 1422 | |
Predecessor: | Carles V | |
Successor: | Carles VII | |
Ascendèt al tròn a l'edat d'onze ans, daissant enrè una situacion militara favorabla, marcada per la reconquista de la majoritat de las possessions anglesas en França. Primièra posicion jos la regéncia de sos oncles, los ducs de Borgonha, Anjou, Berry e Bourbon, Carles decidiguèt en 1388, a 20 ans, de s'emancipar. En 1392, mentre dirigissiá una expedicion militara contra lo Ducat de Bretanha, lo rei aguèt son primièr atac de deliri, pendent que ataquèt los sieus òmes dins lo bòsc de Le Mans. Unes meses mai tard, après lo Bal des Ardents (genèr de 1393) ont escapèt pauc a pauc de la mòrt de la crema, Carles foguèt plaçat de nòu jos la regéncia de sos oncles, los ducs de Berry e Borgonha.
Dempuèi alara, e fins a sa mòrt, lo rei alternèt entre periòdes d'instabilitat mentala e lucidesa. Lo poder èra ocupat per sos oncles influents e per son esposa, la reina Elisabèt de Bavièra. Son fraire pichon, Loís I d'Orléans, tanben aspirava a la regéncia e vegèt créisser son influéncia. L'enemistat entre Loís d'Orléans e Joan lo Sens Pau, successor de Felip lo Temerari coma duc de Borgonha, afondrèt França dins la Guèrra Civila d'Armanyac-Burgondia de 1407-1435, pendent que lo rei se trobèt successivament contrarotlat per l'un o l'autre dels dos partits.
En 1415 son armada foguèt esmagada pels Angleses a la Batalha d'Asincort, que menèt a la signatura per Carles del Tractat de Troyes, que desertèt completament son filh, lo Dauphin e lo futur Carles VII, en favor de son futur gendre Enric V d'Anglatèrra. Enric foguèt fach regent e eretièr al tròn de França, e Carles lo maridèt amb sa filha Catarina de Valois. Pasmens, Enric moriguèt pauc abans Carles, que donèt a la Dinastia de Valois l'oportunitat de contunhar la luta contra la Casa de Lancaster, çò que menèt a la victòria finala de Valois e la fin de la Guèrra de Cent Ans en 1453. Carles foguèt succedit per la lei per son nebot, l'infant Enric VI d'Anglatèrra, mas lo filh de Carles foguèt coronat d'en primièr a la Catedrala de Rems e foguèt largament considerat quitament abans son coronament coma lo vertadièr eretièr pel pòble francés.