Guèrra de Cent Ans
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Guèrra de Cent Ans foguèt lo conflicte que se debanèt entre lei reiaumes de França e d'Anglatèrra, cada país recebent l'ajuda de divèrseis aliats coma Borgonha, de 1337 a 1453. Lei rasons d'aquela guèrra son situadas dins la rivalitat entre lei rèis dei dos país, especialament per lo contraròtle de fèus de França (Guiana, Flandra...). L'element entraïnador foguèt la succession dau rèi Carles IV de França mòrt en 1328. En 1337, lo rèi anglés Edoard III contestèt la legitimat dau rèi Felip VI e se proclamèt rèi de França.
Guèrra de Cent Ans | |
---|---|
Descobridor o inventaire | |
Data de descobèrta | |
Contrari | |
Color | |
Simbòl de quantitat | |
Simbòl d'unitat | |
Proprietat de | |
Fondador | |
Compren | |
Data de debuta | |
Data de fin | |
Precedit per | |
Seguit per | |
Coordenadas | |
Informacions generalas | |
Data | 1337 - 1453, trèva definitiva signada en 1475 |
Luòc | Principalament en França |
Casus belli | Revendicacion d'Edoard III d'Anglatèrra a la corona de França e tension territoriala entraïnada per lei fèus continentaus dei rèis d'Anglatèrra. |
Eissida | Victòria francesa e conquista dei fèus anglés dau continent, levat de Calais. Independéncia de facto dau ducat de Borgonha. |
Belligerants | |
Reiaume d'Anglatèrra e seis aliats | Reiaume de França e seis aliats |
Comandants | |
Edoard III
Richard II Robert Knolles Johan III de Grailly |
Felip VI
Bertrand du Guesclin Olivier V de Clisson Jean de Dunois Jean Bureau Charles de Montmorency |
Batalhas | |
Campanhas de 1337-1340 : Cadsant – Arnemuiden – Southampton – Cambrai – Blaia – Pena d'Agenés – La Resclausa – Saint-Omer – Tournai
Campanhas de 1341-1342 : Champtoceaux – Nantas – Hennebont – Vannes – Nantas (2a) Campanhas de 1345-1347 : La Rèula (1345) – Brageirac (1345) – Auba Ròcha – Engoleime (1345) – Engoleime (1346) – Agulhon – Can (1346) – Blanchetache – Crécy – Calais – La Roche-Derrien Campanhas de 1355-1356 : Carcassona – Evreux (1a) – Peitieus Jacquerie de 1358 e movement d'Etienne Marcel : Compenha (1358) – Senlis – Meus (1358) – Clermont – París (1358) Campanhas de 1358-1360 : : Mauconseil – Amians – Tròias – Aussèrra – Saint-Valery-en-Caux – Melun — Bray-sur-Somme — Rems – Winchelsea Campanhas de 1363-1365 : Mantes – Meulan – Batalha de Rolleboise – Batalha de Cocherel – Pont-de-Douvres – Coutances – Valognes – Evreux (1364) – Moulineaux – La Charité-sur-Loire – Auray (1364) Campanhas de 1368-1375 : Montalzac – Harfleur – Rochechouart – Chauvigny – Limòtges – Pontvallain – La Rochèla (1372, navala) – La Rochèla (1372 – Chizé – Sens – Briva – La Rèula (1374) – Saint-Sauveur-le-Vicomte – Quimperlé Campanhas de 1377-1380 : Rye – Lewes – Yarmouth – Ardres – Dover – Auray (1377) – Brageirac (1377) – Aimet – Sent-Macari – Monchauvet – Bréval – Anet – Pacy-sur-Eure – Pont-Audemer – Saint-Malo – Cherbourg – Harleston – Gravesend Campanhas de 1382-1383 : Roosebeke – Ypres Campanhas de 1385-1388 : Damme – Cassel – Bourbourg Campanha de 1411 : Saint-Cloud Campanhas de 1415-1436 : Harfleur (1415) – Azincourt - Estuari de Sèina – Can (1417) – Argentan – Alençon – Falaise – Montlhéry – Etampes – Senlis (2a) – París (2a) – Roan (2a) – Chateau-Gaillard – Sens (2a) – Montereau – Melun – Vieil-Baugé – Chartres – Dreux (1a) – Bonneval – Epernon – Nogent-le-Roi – Meus (1421) – Cravant – La Gravelle – Verneuil – Mont-Saint-Michel – Lo Mans – Saint-James-du-Beuvron (1426) – Montargis – Orleans – Batalha deis Arencs – Jargeau – Beaugency – Patay – Tròias (1429) – París (1429) – La Charité-sur-Loire – Compenha (1430) – Authon – Bulgnéville – Montargis – Tròias (1433) – Compenha (1433) – Lagny – Sillé-le-Guillaume – Dieppe – Saint-Denis – Etampes – París (1436) – Pontoise (1437) – Saint-Germain-en-Laye – Meus (1439) – Creil – Pontoise (2a) – Tartas – Dacs – La Rèola (1442) – Angers Campanhas de 1448-1450 : Lo Mans (1448) – Mortain – Sètge de Saint-James-du-Beuvron (1448) – Raid de Falaise – Falaise (1449 – Pont-de-l'Arche – Conches – Gerberoy – Conhac – Pont-Audemer (1449) – Pont-l'Eveque (1449) – Chateau-Gaillard (1449) – Coutances (1449) – Granville (1449) – Saint-Lô – Carentan – Roan – Formigny – Can (1450) – Falaise – Domfront – Cherbourg (1450) Campanha de 1451 : Blaia (1451) – Fronsac – Sent Milion – Liborna – Bordèu (1451) Campanha de 1453 : Castilhon – Bordèu (1453) – Baiona |
Lo debanament de la guèrra, que foguèt copada per de trèvas nombrosas, es devesida en quatre etapas principalas. Inicialament, leis Anglés capitèron de conquistar una partida de França après la captura dau rèi Joan II en 1356 a Peitieus. La situacion francesa se melhorèt pendent lo rèi de Carles V que poguèt reconquistar la màger part de son reiaume en 1380. Après una trèva, lo conflicte acomencèt tornarmai en 1415 enterin que França èra a faciar una guèrra civila entre son aristocràcia. Venceires, leis Anglés aprofichèron la foliá dau rèi Carles VI per faire dau rèi Enric V l'eiretier dau tròne francés. Pasmens, en 1429, acomencèt lo redreiçament francés impulsat per Joana d'Arc. Ansin, a partir de 1430, lei Francés capitèron de replegar pauc a pauc Anglatèrra fins a conquistar totei lei territòris anglés sus lo continent levat de Calais.
Aquela guèrra aguèt de consequéncias importantas, magerament au nivèu politic car permetèt una extension fòrça importanta dau domeni reaiu francés e entraïnèt la formacion dau poderós ducat de Borgonha que será la fònt d'unei guèrras a la fin dau sègle XV. La Guèrra de Cent Ans causèt tanben l'aparicion d'un sentiment nacionau fòrt en França e en Anglatèrra.