![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2b/Montage_Bordeaux.jpg/640px-Montage_Bordeaux.jpg&w=640&q=50)
Bordèu
una comuna francesa / From Wikipedia, the free encyclopedia
Bordèu (Bordels o Bordelz en occitan ancian[1][2], Bordeaux en francés) es la capitau de Guiana, vila principau de Gasconha, atau com prefectura de Gironda e capitau de Novèla Aquitània.
![]() |
Cal melhorar l'escritura d'aquel article. |
Bordèu Bordeaux | ||
---|---|---|
Descobridor o inventaire | ||
Data de descobèrta | ||
Contrari | ||
Color | ||
Simbòl de quantitat | ||
Simbòl d'unitat | ||
Proprietat de | ||
Fondador | ||
Compren | ||
Data de debuta | ||
Data de fin | ||
Precedit per | ||
Seguit per | ||
Coordenadas | ||
![]() | ||
| ||
| ||
Geografia fisica | ||
| ||
Coordenadas | 44° 50′ 16″ N, 0° 34′ 46″ O | |
Superfícia | 49,36 km² | |
Altituds · Maximala · Mejana · Minimala |
42 m 6 m 1 m | |
Geografia politica | ||
Region istorica | ![]() | |
Parçan | La grava | |
Estat | França | |
Region 75 |
Novèra Aquitània | |
Departament 33 |
Gironda ![]() | |
Arrondiment | Bordèu | |
Canton | Bordèu-1, 2, 3, 4, 5 | |
Intercom 243300316 |
Bordèu Metropòli | |
Cònsol | Pierre Hurmic (EE-LV) (2020-2026) | |
Geografia umana | ||
Populacion Populacion totala (2013) |
243 626 ab. ![]() 257 804 ab. | |
Densitat | 4 935,7 ab./km² | |
Autras informacions | ||
Gentilici | bordalés, bordalesas Bordelais en francés | |
Còde INSEE | 33063 | |
http://www.bordeaux.fr |
En 2020, la comuna de Bordèu tien una populacion de 263 247 abitants[3] per ua superfícia de 49,36 km². La soa devisa en latin es lilia sola regunt lunam, undas, castra, leonem.
La vila es coneishuda dens lo monde tot entà son vinhau, sustot despuish lo sègle xviii, que fut per era un vertadèir atge d'aur. Bordèu es situat geograficament au ras de las Landas de Gasconha.
Despuish junh de 2007, dab mei de 1 810 ectaras, s'agí de la mei granda vila protegida au monde dab l'inscripcion dau Pòrt de la Luna sus la lista dau patrimòni mondiau de l'UNESCO, entà la soa unitat arquitecturau classica e neoclassica perdurant despuish la debuta dau sègle xviii representant «un ensemble de bens culturaus e naturaus d'un interès excepcionau entà l'eretatge comun de l'umanitat.»