Bhagavad Gita
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Bhagavad Gita o Bhagavadgita (devanagari: भगवद्गीता, tèrme sanscrit se tradusent per « cant del Benastruc » o « Cant del Senhor »[1]) es la partida centrala del poèma epic Mahabharata (Aranyaka-parva, 25 - 42). Aqueste tèxte es un dels escrichs fondamentals de l'indoïsme sovent considerat coma un « abreujat de tota la doctrina vedica »[2]. La Bhagavad Gita es compausada de 18 capítols. Aqueste raconta es cessat far reson dins tota la pensada indiana tot lo long dels sègles.