Lu bas-marchés a doas sos-varietats, apeladas A1 e A2 segon Tourtoulon e Bringuier, dins lur biais de classar los parlars dau Creissent. Mas segon lo Maximilien Guérin e lo Michel Dupeux, los parlars bas-marchés apartenen en majoritat a la sos-varietat A1.
"Substitucion dau "e" mut francés a totas las finalas atònas brevas": femna se dirá ['fɑ̃n] e pòt s'escrire femne, emb queu "e mut" tipe oíl
Los pluraus feminins en -as fan [ɑ] (quauques còps [aj] o [ɛj]): femnas [fɑ̃'nɑ]
Los pluraus masculins en -es fan [aj] o [e]: òmes (òmês) [ɔ'maj]
Conservacion de quauquas diftongas fòrtas: chòu ['ʃaw], anhél (anhêl) [a'ɲaj]
Dind la conjugason, mai d'un "a" finau resta accentuat: finala daus infinitius, daus pat. passats... Fòra per la segonda persona dau pluriau. chatar [ʃɑ̃'ta], chantat [ʃɑ̃'ta] (mas se ditz chantetz [ʃɑ̃'tɛ]); blat ['bla]
"n" finau mut coma en lemosin: matin [ma'ti], limon [li'mu]
Articles: un [œ̃], une [yn]; daus [do] (m), d'las / das; le / l', la [la]; los [u], las [lɑ]
Prononciacion dau Ch: [ʃ]; lu g davant "e" e "i", e lu j: [ʒ]
Finala daus substantius e adjectius masculins e feminins, totjorn en "è", jamai "a", "ai" o "ei". Iò trobem pas en bas-marchés, los pluriaus feminins son en "a" [ɑ].
Las diftongas fòrtas an quasí dispareigut: chau ['ʃo], anhél [a'ɲe]
La vocala nasala finala se prononça a la francesa, qu'es rale en bas-marchés, fòra quauques mots: lapín [la'pɛ̃], pín ['pɛ̃] (pan)