Auguste Comte
From Wikipedia, the free encyclopedia
Isidore Marie Auguste François Xavier dich Auguste Comte (Montpelhièr, 19 de genièr de 1798 - París, 5 de setembre de 1857) foguèt un filosòf occitan que sa doctrina la sonan positivisme e un dels iniciadors de la sociologia.[1]
Auguste Comte | |
---|---|
Naissença | 19 de genièr de 1798 Montpelhièr |
N. a | |
Decès | 5 de setembre de 1857 París |
D. a | |
Causa de decès | |
Assassinat/ada per | |
Luòc d'enterrament | |
Lenga mairala | |
Fogal ancestral | |
País de nacionalitat | |
Paire | |
Maire | |
Oncle | |
Tanta | |
Grands | |
Bèlamaire | |
Bèlpaire | |
Fraire | |
Sòrre | |
Conjunt | |
Companh/a | |
Filh/a | |
Religion | |
Membre de | |
Familha nòbla | |
Membre de l'equipa esportiva |
|
posicion de jòc | |
tir (esquèrra/drecha) | |
grad dan/kyu | |
Grop etnic | |
Orientacion sexuala | |
Profession | |
Emplegaire | |
Domeni d'activitat | |
Escolaritat | |
Diplòma | |
Director de tèsi | |
Estudiant de tèsi | |
Foncion politica | |
Residéncia oficiala | |
Predecessor | |
Successor | |
Partit | |
Tessitura | |
Label discografic | |
Lista de cançons | |
Discografia | |
Mission de l'astronauta | |
Distincions e prèmis | |
Branca militara | |
Grad militar | |
Etapa de canonizacion | |
Familha nòbla | |
Títol de noblesa | |
Títol onorific | |
Comandament | |
Conflicte | |
Jorn de la fèsta | |
País: | França |
Escòla o tradicion: | positivisme |
Interèsses principals: | istòria de las sciéncias, epistemologia, matematicas, fisica, biologia, filosofia politica, sociologia |
Idèas remarcablas: | Lei dels tres estats, sociologia |
Lector de David Hume e Condorcet, foguèt influenciat decisivament per Henri de Saint-Simon —amb que collaborèt de 1817 a 1824. Visquèt modestament en donant de corses de matematicas a l'Escòla politecnica.[2]
Lo mai important dels corses que i dictèt donèt luòc a son òbra màger, Cours de philosophie positive (sièis volums, 1830-42), que las idèas principalas son resumidas dins lo Discours sur l'esprit positif (1844). Lo remembre de Clotilde de Vaux, que moriguèt dos ans après l'aver conegut, li inspirèt la "religion de l'umanitat". D'aquel periòde son lo Système de politique positive ou Traité de sociologie instituant la Religion de l'Humanité (quatre volums, 1851-54), lo Catéchisme positiviste (1852) e la Synthèse subjective (1856).
Son òbra màger es lo Système de politique positive (1851–1854).
Inventèt de mots coma altruisme e sociologia.