Ataraxia
From Wikipedia, the free encyclopedia
L’ataraxia (del Grèc ancian ἀταραξία / ataraxía significant « abséncia de trebolum ») qu'utilizèt d'en primièr Democrit per designar la tranquillitat de l’alma resultant de la moderacion e de l’armonia de l’existéncia.
L’ataraxia venguèt enseguida lo principi del bonaür (eudaimonia) dins l'estoïcisme, l’Epicurisme e lo Scepticisme. ven d’un estat de prigonda quietud, provocat per l’abséncia de tot trebolum o dolor. Aquela nocion apareguèt a l'epòca d'Epicur.
Estat mental que siam es pas atengut per çò que se passa a l'entorn de nosaltre, totas las preoccupacions ns semblan estrangièras.
L'estat d'ataraxia es pas unicament un afar mental. L'estudi racionala d'una etica e d'una patz interiora coma la faguèron aqueles tres movements filosofics demora limitada per l'espandiment d'aquel sentiment de quietud. Podèm pas solignar que l'importança dels exercicis corporals dins aquelas doctrinas per far aparesser melhor la relacion controversiada entre lo còrs e l'esperit. L'ataraxia es en efècte ligada, d'un biais non necessari, a l'aponia, o abséncia de trebolum corporals. Segon Epicur, aqueles dos estats ligats menan a l'eutimia.