Artilhariá
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'artilhariá es l'ensemble deis armas pesucas destinadas a tirar, a granda distància, sus lei posicions, leis equipaments e lei tropas de l'enemic divèrsei projectils (bolets, obús, roquetas, missils...) per sostenir lei sieunas tropas. Apareguda durant l'Antiquitat, aquela arma conoguèt una revolucion a la fin de l'Edat Mejana amb l'adopcion de la pouvera coma mejan de propulsion. Conoguèt una segonda transformacion majora a la fin dau sègle XIX amb la generalizacion de l'obús explosiu qu'aumentèt fòrça son poder destructiu. L'artilhariá tenguèt ansin un ròtle centrau durant la Premiera Guèrra Mondiala. Dempuei aquela data, se lo ròtle de l'artilhariá a leugierament demenit en causa de l'aparicion dau carri de combat, demòra una arma importanta de la guèrra modèrna.