Apòstol
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un apòstol, del grèc classic ἀπόστολος (apostolos, "aquel qu'es mandat luènh") es un messatgièr e ambaissador.
Dins la tradicion crestiana, los apòstols, un pichon grop de dotze pessonas, causits d'entre los discípols de Jèsus, èran de josieus enviats per Jèsus per presicar l'Evangèli, d'en primièr sonque als josieus e après als gentius, dins tot lo mond antic. Èran al total dotze personas.
Segond l'Evangèli de Luc, "Cridèt cap a el los sieus discípols, e d'entre eles ne causiguèt dotze, e qu'el nomenèt apòstols" (Luc 6:13).
Se vei, pasmens, que, après la ressurreccion de Jèsus, d'autres òmes foguèron mandats (enviats) coma apòstols de la Glèisa crestiana, en compliment del poder que Jèsus daissèt a Sa Glèisa de parlar al Sieu nome. Son los primièrs presbitas (aqueles a que uèi son coneguts coma paires, de las glèisas localas), passant lo nombre inicial dels 12 apòstols (que son los davancièrs dels evesques).
Lo tèrme d'apòstol es designat per un trabalh especific dins l'estrutura del cap de la Glèisa. Mai tard, aquela carga serà d'espandre lo mensatge de l'evangèli per de novèlas contrada, organizant la vida crestiana entre los fidèls. La foncion es responsable de la formulacion de las questions doctrinalas, en reson amb los ensenhaments de Dieu.