![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Labarum.png/640px-Labarum.png&w=640&q=50)
Alfa e omega
From Wikipedia, the free encyclopedia
La tradicion crestiana assimila sovent Jèsus Crist a l'alfa e l'omega, del nom de la primièra e de darrièra letra de l'alfabet grèc classic (ionic) (α e ω). Çò que simbolisa l'eternitat del Crist, que :
- es al començament de tot; se pòt se referir al primièr capítol de l'Evangèli segon sant Joan,
- e es a la fin del monde (Apocalipsi segon Sant Joan).
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Labarum.png/640px-Labarum.png)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1e/Blason_de_la_ville_d%27Anla_%28Hautes-Pyr%C3%A9n%C3%A9es%29.svg/320px-Blason_de_la_ville_d%27Anla_%28Hautes-Pyr%C3%A9n%C3%A9es%29.svg.png)
Le Jesuista Pierre Teilhard de Chardin tornèt prendre, dins sa presentacion del punt ω, cap final de l'evolucion umana, associat a l'α de la creacion, aquela metafòra.
Dins la numeracion grèga, la letra α es lo 1èr chifre de la 1a enneada (lo nombre 1, doncas lo mai pichon) e la letra ω lo 8n chifre de la 3a enneada (lo nombre 800, doncas gaireben lo mai grand...). De α a ω vòl tanben dire «del mai pichon al ali grand».
Dins lo simbòl d'Atanasa, la Trinitat crestiana es presentada coma essent l'Alfa e l'Omega.