Jèsus de Nazaret
From Wikipedia, the free encyclopedia
Jèsus de Nazarèt o Jèsus Crist, foguèt un jusieu de Galilèa, benlèu nascut entre l'an 7 e l'an 5 abC.[1]. Apareis dins lo mitan de Joan Batista abans de s'engatjar, amb unes dels seus discípols, dins una corta carrièra de predicacion itineranta d'un a dos ans e mièg[2], subretot en Galilèa, en practicant de garisons e exorcismes. Provòca vam e fervor, çò que suscita la mesfisança de las autoritats politicas e religiosas, abans d'èsser arrestat, condemnat e crucificat vèrs l'an 30 a Jerusalèm al moment de la fèsta jusieva de la Pasca, jos l'administracion del prefècte Ponç Pilat[3].
L'anóncia de sa resurreccion pels seus discípols, que lo reconeisson coma lo messias o Crist e transmeton son istòria e los seus ensenhaments, balha lòc a la naissença del Cristianisme. Pels crestians, Jèsus Crist es lo filh de Dieu, lo Messias anonciat dins l'Ancian Testament e enviat als òmes per los salvar. Dins l’islam, Jèsus se sona Îsâ e n'es un profèta màger.
Lo resson de son messatge, transmés per las diferentas Glèisas crestianas, e las interpretacions que faguèt sorgir, influencièron diferentas culturas e civilizacions pendent l'Istòria. Inspirèt una importanta produccion teologica, literària e artistica. Sa naissença se pren coma origina convencionala dels calendièrs julian — dempuèi lo Sègle VI — e gregorian, e lo dimenge, vengut jorn de repaus setmanièr en celebracion de sa resurreccion, adoptat al delà del mond crestian[4]. Aquela importància contrasta amb lo periòde breu de sa predicacion e lo pauc de rèstes istorics. Jèsus, lo coneissèm subretot mercés a la literatura del Novèl Testament.