Acòrdis de Sykes-Picot
From Wikipedia, the free encyclopedia
Los acòrdis de Sykes-Picot son d'acòrdis secrets signats lo 16 de mai de 1916[1], après de negociacions entre novembre de 1915 e març de 1916[2], entre França e lo Reailme-Unit[3] (apiejat per l'Empèri rus e lo reialme d'Itàlia), organizant lo despartiment del Pròche Orient a la fin de la guèrra (espaci comprés entre la mar Negra, la mar Mediterranèa, la mar Roja, l'ocean Indian e la mar Caspiana) en de zonas d'influéncias al benefici d'aquela poténcias, çò qu'aviá per consequéncia d'esbocinar l'Empèri Otoman. Aqueles acòrdis secrets foguèron fin finala revelats al public lo 23 de novembre de 1917 dins un article de las Izvestia e de la Pravda e lo 26 de novembre de 1917 dins un article del Manchester Guardian[4],[5].
En 2014, l'avançada de l'Estat islamic abolit en partida la frontièra entre Siria e l'Iraq, çò que reünís de facto de territòris autres còps gerits per França e la Granda Bretanha[6]. Segon lo geograf franco-allemand Christophe Neff[7], « tota l’arquitectura geopolitica, se fondant suls acòrdis Sykes-Picot es a s'asclar, e amb aquò la proteccion relativa de las minoritats religiosas[8] » dempuèi lo començament de l'estiu de 2014.