From Wikipedia, the free encyclopedia
Zernez ( [tsərˈnɛts] (Jutt·infurmaziòn)) l'è un cumün sgüisser in del sircundari Sur Tasna del destret de l'Inn in del Cantun Grisun. A 'l gh'ha pü u manch 1149 abitant, una süperfis de 203.85 km², e 'l se tröa a una altitüden de 1474 meter sura 'l nivel del mar.
Zernez Comun | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Dats aministrativ | |||||
Nom ofiçal | Zernez | ||||
Stat | Svìzzera | ||||
Canton | Grisun | ||||
Distret | Inn | ||||
Politega | |||||
Sindeg | |||||
Orgen lejislativ | Consili comunal | ||||
Territore | |||||
Coordinade | 46°41′59″N 10°05′59″E | ||||
OSM | 4447274 | ||||
Voltituden | 1474 e 2216 m s.l.m | ||||
Superfix | 344,04 km² | ||||
Abitants | 1 527 ab. (31 dicember 2018) | ||||
Densitaa | 4.44 ab./km² | ||||
Confin | Ardez, S-chanf, Susch, Lavin, Tarasp, Val de Dint, Livign e Davos | ||||
Fus orari | UTC+01:00 e UTC+02:00 | ||||
Varie | |||||
Prefiss | 081 | ||||
Codex postal | 7530 | ||||
Sigla autom. | GR | ||||
Cl. climatega | |||||
Cl. sismega | |||||
Localizazion | |||||
Sit istituzional |
El cumün de Zernez l'è tacaa ai cumün de Ardez, Lavin, Livigno (IT-SO), S-chanf, Susch, Tarasp, Tschierv, Valdidentro (IT-SO).
Blasunadüra: Un urs Negher in sü sfund gris bianch che 'l porta 'n Abiess sradigaa
El scüd el fa remembraa i tanc cünt sura urs truaa de chi e de la in del cumün e in di busch a lü arent e però anca a la fameja Planta che in sül so de scü 'l gh'eva na sciampa de urs.
Zernez la se tröa in de la spianada de l'Engadina in del punt indua l' Inn e 'l Spöl se giunten insema. Zernez la gh'ha 1033 abitant i quaj, per la püpart, parlen Rumanc. El sit l'è 'l punt de partensa püssee impurtant per escürsiun in del Parch Nassiunal Sgüisser. Una gita tant amada l'è quela che la mena a la Chamanna Cluozza, ciuè 'l refüsg alpin Cluozza. A Zernez partegnen la frassiun Brail e la vesinansa Carolina.
Malgraa una müdada del Rumanc al Tudesch d'un piscinin toch de la pupulassiun avüda lögh in del secul quel de desnöf, la püpart de la gent l'è restada tacada al so parlà Vallader. In del 1880 s'hin deciaraa de maderlengua rumancia 'l 84%, in del 1900 el 79% e in del 1941 el 78%. In di agn despö de la segunda guera mundiala 'l Rumanc l'è andaa sgiò in percentüal ma 'l resta a bun cünt la lengua principala. In de la tabela chi de suta gh'è 'l desvilüp lengüistegh dij ültem agn:
Idioma a Zernez | ||||||
Idioma | Censiment del 1980 | Censiment del 1990 | Censiment del 2000 | |||
Nümer | Percentüal | Nümer | Percentüal | Nümer | Percentüal | |
Tudesch | 207 | 22,50 % | 243 | 27,96 % | 300 | 31,28 % |
Rumanc | 645 | 70,11 % | 571 | 65,71 % | 586 | 61,11 % |
Talian | 56 | 6,09 % | 41 | 4,72 % | 42 | 4,38 % |
Abitant | 920 | 100 % | 869 | 100 % | 959 | 100 % |
A Zernez la Refurma Prutestanta l'ha 'vüü lögh in del 1553.
A la fin del 2005 922 (= 88 %) di 1044 abitant gh'even la citadinansa sgüissera.
Zernez la vegn mensiunada la prima völta in del 1161 cunt el nom Sarnetz[1]. Dopu d'un gran fögh incendiari ' 5. de stemeber del 1872 che l'ha sparagnaa dumà 40 di 157 cà del paes, tüt un toch intregh del paes l'è staa faa sü de nöf in stil de citaa, ciuè cunt tech piat che, per l'Enganida, l'è pütost atipegh.
Minga delunsg de Zerzez, un cicinin püssee a nord, gh'è 'l nördlich Castel Wildenberg, faa sü in del dersètesem secul. In del riun Runatsch gh'è na gesa baroca del 1609 cunt urnament de stüch.
In de la tradissiun di Suranom di paes Engadines quij de Zernez ghe disen ils magliachognas, ciuè i majacagn, al cuntrari di Visentin ch'inscambi hin i majagat.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.