From Wikipedia, the free encyclopedia
La Pro Sesto S.r.l., pussée conossuda domà ‘me Pro Sesto, l’è ‘na squadra de balón italiana che la gh’ha la sede ind la città de Sèst San Gioànn, ind la città metropolitana di Milano. Ind la stagión del 2019-2020 la gioeuga in del girón A de la Serie C, la terza división del campionaa italian del folber.
|
El sodalizzi, nassùu in del 2010, l’hà ciapàa in ereditàa la tradizión sportiva del'A.C. Pro Sesto S.r.l., misa in pée in del 1913, che in quel ann là l’era tornada indrée dala Lega Pro Seconda Divisione e poeu fallida.
El sò risultàa pussée incantévol de la soa stòria l’è i sò quatter partecipazión a la Serie B, secónd livèll del gioeugh del balón italian tra la fin di ann '40 e ‘l prencìppi di ann '50. El livèll pussèe alt indoe l’è riessida a rivà in classifica in questa categoria chì l’è stàa el settim pòst per dò vòlt.
La squadra la giuga i partìd in casa al Stadi Breda che ‘l gh’hà ‘na capacitàa 4.500 pòst. I colór sociàj hinn el bianch e ’l celèst.
In di primm ann del Noeuvcènt el gioeugh del balón el compàr in di dintórna de Milàn, quand che l’era 'drée a nàss, in quel sit là, la granda industria pesànt.[1] In del 1913, grazie al sfòrz economich d'on quaj appassionàa de sto noeuv sport, la nass la Società Ginnico Sportiva Pro Sesto.[1] L’Iginio Trasi el ven miss al coo del neonato sodalizzi e, oltra l'incarìch de president el gh’hà anca la mansión de allenadór, e l’insegna i prenzìpi de quest gioeugh chì a i gióvin ciapàa su in di strad dela città.[1] La prima sede dela Pro Sesto l'è misa prèss a l'Albergo della Grotta, situato in viale Marelli.[1] Ind on praa de drée a la pension ( Albergo della Grotta) el ven relizzàa el primm camp de gioeugh di bianch-celèst: on camp primitìv, che i sò cint eren fàa su de còrd e i pòrt gh’aveven di pal che podeven vèss tirà via. I probléma economich hàn menà i dirigènt a risparmià in sui divis de gioeugh; per mètt in sui maj el celèst i folballoeur gh’aveven de cucìgh su ona fassa orizzontal de stòffa.
La Pro Sesto la se affilia a la FIGC in del 1914, quand che la se iscriv al Campionàa Regional de Terza Categoria organizzaà del Comitàa Regional Lombard, e l’ottén un 3º pòst bèll per ona società al prencìppi. Pròppi perché l’era al precìppi, l’è d’on strepitós errór della secretarìa sestèsa che dal Comunicàa n. 18 del 20 de gennàr del 1915 del C.R.L. podom legg i nòmm di primm “pelotisti” sestés:
Citazion (traduzión dela lengua d'origin |"Giugador ch'hinn minga fornìi de tèssera federàl. - Per quej giogadór chì, ch'hàn partecipà a gar de campionàa de III categoria seguenti giugador, il 17 del quel mes chì, senza vèss fornìi de tèssera federale, se prega il Secratari dela F.I.G.C., present chichinscì, de verificà se lor i gh'hànn diritt a la quella tèssera chì : Molina Ettore, Cortesina Erminio, Tognoni Abramo, Carcano Nerino, Bianchi Giuseppe, Cattini Carlo, Orsenigo Umberto, Mami Umberto, Guffanti Carlo, Mami Giuseppe e Ferrari Ettore della Pro Sesto."
La prima partida officiàl, certificada della Federazión, giugada dala Società Ginnico Sportiva Pro Sesto a l’è stada quella del 17 de gennàr del 1915, indoe i sestés hàn sfidàa la Nazional Lombardia. La partida la finis 2-1 per i bianch-azùr.[2]
La guèrra la ferma ogni tipo de attivitàa sportiva dal 1915 fin al 1919 quand, grazie a al'impegn del noeuv presidént Guido Tozzi e del vice Bottilana, la Pro Sesto la s’iscriv de noeuv ai campionàa Lombard, e la partécipa in del giron B de Promozion 1919-20 e la ven subìt promòssa in Prima Categoria, el livèll pussè alt del'arcàich campionàa italian del gioeugh del balón .[1] Per la società l'impègn l'è no possibil per via dela soa finanza e, inscì come che l'era succedùu anca ala Pirelli distànt on para de chilometri de là, a la fin del campionàa la società la continua minga l'attivitàa sportiva dòpo la stagion 1921-22. L'inattività l'è stada comunicada dala Presidenza Federal cont ona comunicazion del 10 de marz del 1922. I giugador hinn stàa tucc spartìi tra i alter dò societàa sestés cioè el Gruppo Sportivo Marelli e el Gruppo Sportivo Breda.[1]
La società l’è stada remisa insèma al prencìppi dela stagión 1927-1928, per via del sostègn de pussée de dusént sòci, cont el nòmm de Unione Sportiva Pro Sesto, ripartendo dala Quarta División , ind l’ùltima stagión ind la qual el Direttorio Regionale Lombardo l’ha orgazzada prima de vèss abolida a la definitiva. La stagion però, l’è andada minga tròpp ben, cont el sèst pòst ind’ona classifica de vòtt squader. L’hà vinciùu la Fulgor de Milan. Poeu el fassism n’hà impòst la fusión insèma al “Gruppo Sportivo Breda”, iscì ancabén dòpo domà vun ann el sodalizzi l’è sta miss insèma a la definitiva a la Pro Sesto e la Pro Sesto l’è descomparsa del mond del gioeugh del balón nazionàl.[1] El gioeugh del balun a Sesto San Giovann l’è andà innanz con alter societàa nassùd in di ann vint e in di ann trenta , che’n gh’hàn avùu pussée de fortuna rispetto ai bianch-celèst. La principal l’è stada el Gruppo Sportivo Acciaierie e Ferriere Lombarde Falck (o pussèe de sempliz GS Falk) – misa in pé in del 1924-, che l’era costituida di operari del’industria sestèsa che la gh’aveva el stèss nòmm, i quaj hinn riessìi a rivà fin in Serie C, indoe hinn stàa dent on quaj ann e hànn giugà anca in di fàs eliminatori dela Coppa Italia.[1][3][4] El camp de gioeugh l’era in la zòna periférica del'aziènda e l’è stada necessaria la costruzión d’ona tribuna de lègn de ricev i tanti curiós e appassionàa che vegniven là per vedè i partìd. In del stèss temp hinn nassùu divèrsi societàa pussée piscinin, per i pussée giovin , compagn del'Ausonia, la Pro Vittoria ed i Giovani Calciatori Sestesi.[1]
La Pro Sesto, ai temp del secónd dopoguèrra, la viv i momént pussée bej dela soa stòria, quand che la giuga per quatter stagiòn vuna drèe a l’altra in del campionàa de Serie B. In del 1945 l’è nassùda , in sui scender del GS Falck e di Giovani Calciatori Sestesi, ona noeuva societàa; el neonato sodalizzi, insèma a la Falck – che’l s’è classifica al quart pòst in del girón C dela Serie C 1942-43 – el n’hà ciapàa su i diritti sportìv, e l’hà anca rivendicàa a la Commission, che la gh’aveva ‘me presidént l'avvocàtt Giovanni Mauro i tòrt subìi del regìm fascista per via de la fusión impòsta, e l’hà de conseguenza podùu andà dent in del tornéo mist riservàa a i squader di Serie B e C del Nord Italia. L'US Pro Sesto l’è rivada al'ottàv pòst, e l’hà ottegnùu dala Federazión la possibilitàa de partecipàa al torneo del’ann adrée de Serie B fàa su de trii girón.[1]
Sòta la presidenza Merati e cont in banchina l’ Eraldo Monzeglio hinn stàa giugà quatter campionàa cadètt. In del 1946-1947 la squadra sestésa la riva al vundicesimo pòst, e l’ottèn on incantevól succèss contra del Comm e la vinc tucc i dèrbi milanés in casa, manc che l’inconter cont el Seregno, perdùu 1-0. Ind la stagion adrée La federazion la decid de diminuì i giron: de trii giron de 18 squader a vun ùnegh girón de 22 squader. De salvass l’è necessari a rivà al sèttim pòst; la Pro Sesto la riva a l'ultima piazza util de restà in del campionàa cadètt ma insèma al Crema. I dò squader s’incontren a Melzo el 4 de luj 1948: la Pro Sesto la vinc sin sula formazión cremasca 2-1 e per quèst la po restà on alter ann in Serie B.[1]
L'ann 1948-1949 l’è el miglior de tucc per la formazión sestesa. A la fin d’on campionàa minga tròpp bell i bianch – celèst ciapen la settim posizion, de dre ai sò spall lassen el Legnano, la SPAL, l’Alessandria e l’Hellas Verona. Un risultàa eccezionàl, come che i avversari ghe n’aveven comè de blasòn. La squadra milanésa l’ottèn importànt risultàa, ‘me la vittòria sul promòss Venezia e on 0-0 contra del Napoli.[1] in di temp adrée, in trii ann, la Pro Sesto la tornarà de noeuv in del campionàa regionàl de Promozion.
In del 1963, dòpo la fusion con l'AC Sestese, la societàa la ciapa el nòmm de Associazione Calcio Pro Sesto.[5]
La seconda metà di ann settanta l’è caratterizzada dela presenza del’ Olinto Bega.[1]
In del 1985 la comenza l'era Peduzzi, Pasini, Fontana, trii presidént, che con l'allenatór Alfredo Spada, in del 1987, conquisten la promozión in Serie C2 e la Pro Sesto la torna de conseguenza infra i professionisti.[6] La forza de la cóbbia Peduzzi - Pasini la permètt ai bianch-celèst de ottegnì on alter traguàrd important: in del 1990, cont el Gianfranco Motta allenatór, i bianch-celèst conquisten la Serie C1 e tornen a giugà contra de avversari d’alt livèll compagn de Bologna, Como, Monza, Empoli, Venezia e Vicenza.[7] Vun period caraterizzaa de grand success, tra i quai la partecipazion a la Coppa Italia de la Lega Nazionale Professionisti.[1]
Al prencìppi del noeuv millènni, la squadra la torna indrèe in Serie C2.[8] La Serie C1 la ven conquistada de nouev in sul camp a la fin del campionàa 2004-2005.[9] Tra i artesàn dela promozion, el presidént Luca Pasini. In del torneo del’ann adrée, però, la formazión bianch-celèsta, dòpo on bon prencìppi, la finiss in di play-out e, la perd, donca la torna subìt in C2. El Pasini el pensa addirittura de iscriv nò la squadra, per fortuna l'entrada del comùn in del sodalizzi l’è stàa on sistema de podè tirà innanz. El Pasini el prepara i document de fa ripescà la squadra in terza serie. Come che che la gh’aveva el primm pòst in di classifich de mèrit, la Pro Sesto la resta donca in C1.[10]
In del 2006-2007, on campionàa che ’l pareva andàa ona quaj volta ben , ona quaj volta mal e caratterizzàa d’ona forta livellazión vers’il bass la Pro Sesto la finìss de noeuv in di play-out, contra del'Ivrea. I lombard fàn minga i error de l’ann passàa e cont el doppi risultàa di 0-0, 1-0 ruzen giò i eporediès in C2; per quèst conquisten con fadiga la salvezza.[11]
In del campionàa 2007-2008 i bianch- celèst parten de bon con la vittòria in casa contra del Foggia e on pari a Verona con l'Hellas, ma passen de’on perìod negher di 5 strangiàd vuna adrèe a l’altra, fermàd dumà dal 2-1 in casa col Padova, la squadra dopo la desgràzia de Robert Maah l’ottèn ona serie d’alt e bass e a la fin la riva a scombàtt per la salvezza.[12] Tuttamànch l'ann adrée la Pro Sesto la torna de noeuv in Lega Pro Seconda Divisione, ex serie C2, quand che la finiss al 14º pòst e perd i play-out contra del Venezia.[13] Ind la stagion 2009-2010 la va indrée in Serie D. La societàa la fallis e la ghe ven revocada l'affiliazion dala FIGC.[14]
El 31 de marz del 2010 il club el ven deciarà fallì, sòta la gestion dell'ex ds Luciano Passirani che ind l’estàa l’aveva ciapà su la società da la famiglia Pasini. Sòta la protezion di curatór del falliment, el Maurizio Oggioni e ‘l Pino Sorrentino, el finis el campionàa al desdòttesim pòst, donca cont la rinculada in Lega pro Seconda Division.[5] El 10 agosto del'istèss ann - vist l'art. 16 di N.O.I.F. - il Tribunal de Monscia ghe tira via a l'A.C. Pro Sesto srl l'affiliazión a la Lega Pro.[15] El 6 de luj, in del'istèss temp, l’era nassuda ona noeuva societàa, che la gh’hà ‘me nòmm Associazione Sportiva Dilettantistica Nuova Pro Sesto - con president el Massimo Milos e el Massimo Nava - ammessa a giugà in del campionàa regionàl de Promozion Lombardia 2010-2011.[16][17][18] Il primo maggio viene vinto il girone C.[18] Esattament vun ann adrée - intanta diventada Società Sportiva Dilettantistica Pro Sesto – la vinc el campionàa d’Eccellenza con cinch giornad d’anticip, e per quèst la torna de noeuv in Serie D.[19] In del 2020 la Pro Sesto la vinc el girone B del campionàa de Serie D che’l finis in anticip in resón de l’emergenza covid con l’inconter dirètt in casa contra del Legnano vinciùu 3-2 e l’è promòssa in Serie C.
Cronistòria dela Società Sportiva Dilettantistica Pro Sesto | |
---|---|
|
Fin de quand l’è stada trada insèma la societàa, i sò colór sociaj hinn el bianch e ’l celèst. La divisa de tradizion a l’è tutta bianca cont ona fassa orizzontal in sul pètt.[1] In di temp arcàich, per via dela difficìl situazión economica di cass dela societàa, i fotbolleour gh’aveven de cuciss in sula maja una binda celèsta de stòffa, che despèss la se destaccava intanta che giugaven.[1]
In occorrenza di cent ann dala fondazión dela societàa, l’ann 2013, i giugador del ballun sestes hànn miss su ona divisa celebrativa, che la soa realizzazion e la cura di dettali hinn stà fidàa a la "Fabbrica dello sport". El complètt l’era fa su de ona majètta tutta celèsta cont el numer 100 stilizzàa in sul pètt , tutt bianch, e calzettón e calzón bianch.[26]
El stèma del'AC Pro Sesto - fallida in del 2010 – l’era fàa su de d’on ovàl in su sfond bianch spartìi al center in vertical in dò part: a sinistra la gh’era la fassa celèsta de tradizión che la caratterizzava la divisa , indoe gh’era denter la data de fondazion del sodalizzi, a dritta ona torr stilizzada in color òr. Ind la part alta del stèma la scritta "AC", "PRO SESTO".[27]
In del 2010 l’è stada misa in pé la Nuova Pro Sesto, ch’el sò stèma - circolar inveci ch’ ovàl – l’è stàa disegnàa del Marco Nava, fioeu del president e fondadór dela societàa Massimo .[28] in del sò interna a gh’eren la fassa celèsta con la torr dorada misa de sora. In la part alta gh’era el nòmm dela societàa e in chella bassa i dò dat "1913" e "2010". Poeu l’è sta doperàa on stèma compagn de chesstchì indoe el color celèst el dominava in manéra nètta in sul bianch.[29]
L'ultim stèma doperàa dela societàa l’è compagn de quel del’AC Pro Sesto con dettali pussèe moderni.
In del 2011 el Roberto Vaini, consigliér comunal de Sest San Giovann e tifos appassionàa del sodalizzi bianch- celèst, el gh'ha donàa a la societàa on inno scritt de lu medèmm in dialett milanes. El Vaini ind la scrittura del tèst el s’è inspiràa a ona lettera scrivuda poch dì prima del’Alessandro Nava, president dela Pro Sesto, che lu l’aveva inviàa ai bagaj del settór di gióvin [30]
La Pro Sesto la giuga i sò partid in casa al Stadi Breda, costruìi in del 1939. La struttura la gh’ha ‘na capacitàa de 4500 persòn settàd giò.
Chesstchì l’è l'organigramma dal sit internet officiàl dela societàa.[31] Staff del’area amministrativa
-Organigràma
-Direzion sportiva
-Secretarìa general
-Direzion stadi ed infrastruttùr
-Settór di gióvin
-Stampa
Quej chì hinn i fornidór tecnich e i sponsor officiaj.
Cronologìa di sponsòr tècnich
Cronologìa di spònsor officiaj
In di formazion de gióvin dela Pro Sesto gh’hànn giugàa denter l'impresari Urbano Cairo e l'ex pilota automobilistich de Formula 1 Ivan Capelli. El primm el gh’hà giugà denter di 16 ai 18 anni - come estèrno alt e cont su la maja nùmer 7 -, el second, inveci a partì de la metà di ann 70, ma poe l’hàa decidùu de mettes adrée a fa carriera de motorista.[35][36] Dal settor di gióvin dela societàa sestésa n’hinn vegnùu foeura di fotbolleour ‘me el Cristian Brocchi, el Francesco Parravicini, el Fabio Macellari e el Massimo Carrera.
Dò formazion di gióvin dela Pro Sesto hànn conquistàa el tìtol de campion d'Italia, ciascheduna ind la soa categorìa . Ind la stagión 1989-1990 i Allievi nazionaj hànn vinciùu el campionàa riservàa ai vivée di formazion di Serie C1 e Serie C2.[37] Ind la stagion 2007-2008 l’è stada la vòlta dela squadra Berretti, che l’hà vinciùu in finàl contra quej de par’età del Pescara (vittòria de 4-0 a l'andada[38] e sconfitta per 3-1 al ritorno[39]) dòpo avègh sarà foeura in semifinal el Modell:Calcio Monza.[37]
Ind la stagión 2015-2016 el settóre di gióvin dela Pro Sesto gh’hà denter anca la scoeula del gioeugh del balùn [40] e formazion Primi calci, Puresìtt 2005, 2006 e 2007, Esordient 2003 e 2004, Giovinssim regionali e nazionali, Allievi regionali e nazionali e Juniores.[41]
⇒ | Ortografia SL |
Jogadors e Alenadors de la squadra scrivudi in lombard o de far su:
Jogadors
Hall of Fame
Qesta qì l’è la “Hall of fame” qe gh’è su in sul sit internet ofiçal de la societaa:[42]
Capitan de la squadra
Contribuzion ai Nazional del folber
I unegh jogadors ch’hann miss su la maia azzura quand che gh'hann jogad insema a la Pro Sesto hinn stait el porter Enrico Malatesta e el tacant Carmelo Augliera, che in del otober del 1991 han debuttad in la medesima partida de la Nazional Under-16.[44][45] L'Augliera tre ann adree l'hà giugad anca con con la Nazionale Under-18.[45] Nissun jogador forest l’ha inveci miss su la divisa de la soa nazional.
Alenadors
⇒ | Ortografia SL |
⇒ | Ortografia SL |
Livèll | Categorìa | Partecipazión | Debùtt | Ultima stagióne | Totàl |
---|---|---|---|---|---|
2º | Serie B | 4 | 1946-1947 | 1949-1950 | 4 |
3º | Serie B-C Alta Italia[46] | 1 | 1945-1946 | 12 | |
Serie C | 1 | 1950-1951 | |||
Serie C1 | 9 | 1990-1991 | 2007-2008 | ||
Lega Pro Prima Divisione | 1 | 2008-2009 | |||
4º | IV Serie | 5 | 1953-1954 | 1958-1959 | 38 |
Serie D | 20 | 1959-1960 | 2019-2020 | ||
Serie C2 | 12 | 1987-1988 | 2004-2005 | ||
Lega Pro Seconda Divisione | 1 | 2009-2010 | |||
5º | Campionato Interregionale - 2° Cat. | 1 | 1957-1958 | 9 | |
Serie D | 3 | 1978-1979 | 2013-2014 | ||
Campionato Interregionale | 5 | 1982-1983 | 1986-1987 |
In 59 stagión sportiv a comenzàa dela fondazión dela societàa in del 1913. Gh’hinn dent vun Cadètt Mist Alt’Italia e 13 campionàa de Serie C2. La se considera nò la stagión in Prima Categoria perché la squadra l’è andada minga oltra el girón eliminatori.
Campionàa su base regional
Notazion
Competizión | Partecipazión | Debùtt | Ultima stagión | Totàl |
---|---|---|---|---|
Coppa Italia | 3 | 1994-1995 | 2008-2009 | 3 |
Coppa Italia Serie C | 21 | 1987-1988 | 2007-2008 | 23 |
Coppa Italia Lega Pro | 2 | 2008-2009 | 2009-2010 | |
Coppa Italia Serie D | 8 | 2012-2013 | 2019-2020 | 8 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.