From Wikipedia, the free encyclopedia
El dialet leventines l'è una variant tisinesa del Lumbard.
Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada. |
El dialet leventines el gh'ha di punt in cumün cui lenguv returumanz (che un temp eren spantegaa in d'un teritori ben püssee grand de quel del dì d'incö). Quela roba la süced suratüt in di dialet de la val püssee alta.
Tra i vari carateristigh del Leventines a trövum:
Ün sert om l'ha avüd düi fiöi.
U püssee giovan de chii l'ha dicc al pà: "Pà, dam la mè part dla roba cu 'm vegn!" e lüi l'ha dividüd a lò la roba.
E passoo mia täncc dì, essend ünid tücc, u fiö püssee giovan l'è näcc in pais luntan, e ignò l'ha träcc via o fäcc sò cul viv da scandalos.
E quand l'ha cunsümoo tütcoss u j'è stäcc üna gran fam in chel pais, e l'ha cumenzoo a 'vèi bisogn.
L'è näcc via e u s'è mess da ün abitant da chel pais ch'u l'ha mandaa in un sò logh a pasculä i animai.
E 'l vureva impinì la sò büsäcia dei giand ch'u mangiäva i animai, e nissün u ja 'n däva.
Essend nicc in sè, l'ha dicc: "Quäncc famei in ciä 'd mè pà vanzan pan, e mì möri da fam!
Am levarò e varò dal mè pà e aj dirò: Pà, hoo fäcc pecät contra 'l siel e contra tì;
Giä sun mia degn d'ess ciamoo tò fiö; fam com ün di tò famei".
E, levandus, l'è näcc dal sò pà. Essend amò begn da lunsg, u sè pà u l'ha vist, e u s'è moss a cumpassion e, nasendul incontra, u j'è cadüd a col e u l'ha basoo.
U fiö u j'ha dicc: "Pà, hoo fäcc pecät vers u siel e vers a tì; giä mì son mia degn d'ess ciamoo tò fiö".
U pà l'ha dicc ai sò famei: "Prest, purtè u prim abat, vestìl e dèj l'anel in la sò man, e i cauzet in pee;
e menèj ün videl grass, mazzèl, mangem e stem alegar!
Parchè 'stu mè fiö l'era mort e l'è resüssitoo; l'era perz e l'è stäcc truvoo"; e han cumenzoo a mangiä.
U sò fiö püssee vegg l'era in i camp; essend nicc e avisinoo a la ciä, l'ha sentüd a sunä e cantä.
L'ha ciamoo ün di famei e u j'ha dumandoo coss'eran 'sti rob.
E chest u j'ha dicc: "L'è nicc u tò fradel e u tò pà l'ha mazzoo ün videl grass perchè u l'ha truvoo salv".
U fiö u s'è rabioo, e u vureva mia nä ind; u sò pà donch l'è nicc fò e l'ha cumenzoo a pregäl.
Ma lüi u j'ha rispundüd e l'ha dicc a sò pà: "Eccomo, mi at servissi täncc ägn, e ho mai mencioo ai tò ordan; e te m'hee mai däcc ün ciavret par stä alegar coi mè amis.
Ma dapos che 'stu tò fiö, ch'u l'ha divuroo la sò part coi feman, l'è nicc, ta l'heet mazzoo ün videl grass".
Lü u j'ha dicc: "Fiö, tì ta seet sempra con mì, e tücc i mè begn hin toi;
e cunvegniva mangiä e stä alegar parchè 'stu tò fradel l'era mort e l'è resüssitoo; l'era perz e l'è stäcc truvoo".
Bernardino Biondelli, Saggi sui dialetti gallo-italici, 1853, pag. 45
A disi dunca che nii temp du prim prim re de Cipru, dopu che Gufree u j'ha cunquistoo la Tera Santa, l'è suceduu che una dama de Guascogna l'è näcia in pelegrinagg al Sepolcro e quand l'è nicia indree, ruväda in Cipru, la j'ha incuntroo quäi baloss ch'i l'han maltratäda. Sicome la pudeva mia dàss päs de 'stu tort, l'ha pensoo da nä a lamentàss dal re. Ma queidun i j'han dicc che la butava via la sò fadia, parchè lui l'era de vita inscì rilassäda e inscì poch de begn, che mia dumà u lassava passä chii di autri, ma tanti ch'i j'han fasevan a lui, u 'j supurtava tantu da gnuch, che l'era fign 'na vergogna; e intant quii che a i evan quäi cruzzi i se sfugavan col fäjen a più pudé. Quand la j'ha sentid inscì chela femna, disperäda da mia pudé vendicàss, tant par rebecàss un poo, l'ha fissoo de pizziä quel re; l'è näcia là pieisgend inanz a lui e la j'ha dicc: "Ul mé cjär scior, mì a vegni mia inanz a tì parchè ch'a speci vendeta du dispressi ch'i m'han fäcc a mì, ma in päga 't preghi da dìm com'è che ti feet a soportä quii ch'i 't fa a tì, che inscì impäri da tì a soportä u mé, che 'l sa 'l Signor, se mì 'l pudess fä, ta 'l daress intera, da sgià ch'a ti seet un bon purtadoo".
Ul re, ch'l'è sempra stäcc una lumäia, comè ch'u 's dassonass alora, u j'ha cuminzoo a vendicä la balussäda ch'i han fäcc a chela femna e l'è diventoo dopu d'alora un gran persecutor de tut quii che fasevan queicoss contra lui.
Giovanni Papanti, Parlari italiani in Certaldo, 1875, pag. 627
In dü temp dü prim re 'd Cipru, dopu cu Gofredu 'd Boglion l'ha fäcc la cunquista dla Tera Sänta, üna femna l'è näcia par devuzion a Gerusalem par visitä u Sepolcru dü Signor. Quand l'è turnäda indree, l'è passäda da Cipru, indova l'è stäcia insültäda e disunuräda da quai birboi. L'è bee näcia dal giüdas, lei, ma l'ha ebiüü mia d'evasion: alora cuss l'ha fäcc? L'ha pensou 'd nä a lümantäss cünt u re, propi cün lüi. U j'é bee stäcc quii cu ghi han dicc cu la saress näcia par nota, parché u re l'era un poutron, gnänca un bris temu, un pòuru ner, infin, cu l'era gnänca bon a castiä quii ch'u insultauan a lüi, fign u punt cu 'n pudeva purtä. Iscì avisäda, la femna la cumenzava a perd la sparänza 'd pudei vendicäss dü dispressi ch'ugh i avevan fäcc. Tut a un bot, l'ha pensou 'd nä lei stessa dü re par däj, umen, una bona sgurlia. L'è näcia e u j'ha dicc coi gutoi ai ögg: "Incöi mì sem nicia chiö mia in la sparänza 'd vess vendicäda di maltratament cu mi han fäcc i vöss oman; sem nicia par pregäu d'insegnäm cum l'è cu fed vüi a purtä, senza mäi lamentäu, tücc i insült cu 'v fän sempra: nota 'd pionda, fazil cu possi fä autretant änca mì, 'dree u vöss esempi".
U re, cu fign a chel dì u s'era stäcc vidéi poutron, senza sängh, u s'è cumè dassonou a quisti parol; l'ha cumenzou dal castiä quii cu i avevan fäcc i dispressi a la femna, e dapous l'è sempra stäcc parou a fäss respetä e fä respetä i autri.
ibidem, pag. 628
Puléisg | Béid | Sóvri | Cavagnäj | Ciróni | Anzóni | Sgiurnì |
---|---|---|---|---|---|---|
ün, üna | vun/un, una | un, uni | un, una | un, unu/ünü | un, una | ün, üna |
düi, dó | dui, dó | dui, dó | dui, dó | du/dui, dó | du, dó | düi, dó |
tri, tré | tri, tré | tréi/trèi, tré | tri, tré | tri, tré | tri, tré | tri, tré |
quatru | quatru | quatru | quatru | quatru | quatru | quatru |
cinch | cinch | cinch | cinch | scinch | cinch | cinch |
séis | séis | séisg | séisg | séisg/sésg | séisg | séis |
sat | sèt | sèt | sèt | sèt | sèt | sèt |
òt | òt | òt | uòt | òt/uòt | òt | òt |
nöu | néu | nìu | nìu | néu | néu | nöu |
déis | déis | déisg | déisg | déisg/désg | déisg | déis |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.