![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a2/BodhidharmaYoshitoshi1887.jpg/640px-BodhidharmaYoshitoshi1887.jpg&w=640&q=50)
Meditazzion
Pratega de conzentrazzion mental per desvilupà la ment e vanzà spiritualment / From Wikipedia, the free encyclopedia
La meditazzion (sanscret: ध्यान, dhyāna) l’è una pratega indova l’individov el dœuvra di tecneghe per conzentràss sora un’oget particolar, entità, penser o atività, e per eserzì e maistrà la sò ment e atenzion, e per calmàss sgiò e gagnà ciarezza mental.[1][2][3][4] La meditazzion l’è ben prategada in de un bell numer de tradizzion religiose, compagn de l’Induesim, Gianesim e Buddhesim.[5]
![]() |
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
Quell articol chì l'è domà un sbozz. Se violter sii bon de metegh dent un quaicoss pussee, preocupeves minga e provegh. Inscì de havégh un'ideja de tucc i alter sbozz, vardee chinscì. |
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a2/BodhidharmaYoshitoshi1887.jpg/640px-BodhidharmaYoshitoshi1887.jpg)
A partì del segol quell di 19, i prateghe meditative di religion indo-ariane hann tacad a spantegàss anca in Ozzident, indova i vegnen doperade anca in de di contest minga semper de carater religios, coma, per esempi, ol business e la salut.[6] La meditazzion la pœul sbassà un frach i nivei de stress, ansia, depression e patiment,[7] e fà cresser un sens de pas interiora, la percezzion,[8] ol sens del sè e l’istà ben in sgeneral.[9][10][11] La zienza l’è adree anca adess a fàgh dree di studi per comprender mej i efet de la meditazzion in su la salut de l’hom, e psicologega, e neurologega, e cardiovascolara.