From Wikipedia, the free encyclopedia
Giö[10][11] l'è 'l quìnt pianéta del Sistema Solar. El fà part de chèi ciamàcc pianéta estèren o gasùs. El ciàpa el sò nòm del dia romàn omònim (Zeus endela mitulugìa gréca).
Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda. |
Giö | |
---|---|
Giö töt zó de la sonda spasiàla New Horizons endel 2007 | |
Stella mader | Sul |
Classificazion | Gigant gasùs |
Parameter orbital | |
(a l'epoca J2000.0[1][2]) | |
Semiass maggior | 778 412 027 km 5,203 363 01 UA |
Periaster | 740 742 598 km 4,951 558 43 UA |
Afaster | 816 081 455 km 5,455 167 59 UA |
Circonf. orbitala | 4 888 000 000 km 32,674 UA |
Period orbital | 4 333,2867 dé (11,863 892 agn) |
Period sinodegh | 398,88 dé (1,092 073 AGN)[3] |
Velocità orbitala | 12,446 km/s (min)
13,056 km/s (media) 13,712 km/s (max) |
Inclinazion orbitala | 1,30530°[4] |
Inclinazion dal equat. del Sol |
6,09°[4] |
Ecentricità | 0,048 392 66 |
Longituden del noeud ascendent |
100,55615° |
Argom. del perieli | 274,19770° |
Satellit | 67 |
Anel | 4 |
Dati fisegh | |
Diameter equat. | 142 984 km[5][6] |
Diameter polar | 133 709 km[5] |
Schissament | 0,06487 ± 0,00015[5] |
Superfiss | 6,21796 × 1016 m²[7] |
Volum | 1,43128 × 1024 m³[3] |
Massa | 1,8986 × 1027 kg[3] |
Densità media | 1,326 × 103 kg/m³[3] |
Acceleraz. de gravità in superfiss | 23,12 m/s² (2,358 g)[3] |
Velocità de fuga | 59 540 m/s[3] |
Period de rotazion | 0,413 538 021 d (9 h 55 min 29,685 s)[8] |
Velocità de rotazion (a l'equatùr) |
12 580 m/s |
Inclinazion assiala | 3,131°[3] |
A.R. polo nord | 268,057° (17h 52m 14s )[5] |
Declinazion | 64,496°[5] |
Temperatura superficiala |
110 K (−163 °C) (min) 152 K (−121 °C) (media) |
Pression atm. | 20 – 200 kPa[9] |
Albedo | 0,522[3] |
Dati d'osservazion | |
Magnituden app. | −1,61[3] (min) −2,60[3] (media) −2,808[3] (max) |
Magnituden app. | −1,6 e −2,94 |
Magnituden ass. | −9,4 |
Diameter apparent |
29,8"[3] (min) 44,0"[3] (medio) 50,1"[3] (max) |
L'è 'l pianéta che g'ha la màsa piö grànda de töt el Sistéma Solàr e de sùl el fà dò ólte e mèza la màsa de töcc i óter mitìcc ensèma, 318 vólte chèla de la Tèra e tré ólte chèla de Satùren che l'è el segónt piö grànt dòpo de lü.
La distànsa média 'ntra Giö e 'l Sul l'è de 778 miliù de chilòmeter (presapóch 5,2 ólte la ditànsa média 'ntra la Tèra e 'l Sul) e 'l percór en òrbita 'ntréga ògna 11,86 agn.
L'è de cunsistènsa gasùza, furmàt per lo piö de idrògen e éle, sènsa 'na superfìce intèrna definìda. 'Ntra le caraterìstiche particolàr de la sò atmosféra la piö vistùza l'è la gran maciùna rósa, 'n anticiclù enòrme sitüàt a latitüden trupicàla del emisfér sud. co la strütüra dei nìgoi a bànde scüre e zòne löstre e la dinàmica de l'atmosféra globàla determinada dei vèncc fòrcc zonài a latitüdegn alternàde e velocità che rìa a 140 méter al segónt (504 km/h).
Dedét endel pianeta, l'idrògen, l'éle e l'argon, i se cumprìm de menemà. L'idrògen molecolàr el se comprìm 'nfìna a trasfurmàs enden lìquit de caràter metàlich a la profondità de presapóch 15.000 km de la superfìce. Piö sóta se pènsa che ghe sàpe 'na armèla ruciùza furmàda perlopiö de materiài zelàcc e piö spès che g'harès 'na màsa de sèt vólte piö grànda de chèla de la Tèra (aisebé che 'n modèl piö recènt el g'ha calculàt che la podarès rià a 14 o 18 vólte la màsa de la Tèra,[12] ma ghe apò a sèrte stüdiùs che i pènsa che ghe sàpe pròpe nisü nùcle intèren,[13] L'ezistènsa de divèrs leèi de materiài l'è determinàda del stüde del potensial gravitasiunàl del pianéta mizüràt de le sónde spasiài che gh'è stat mandàt a 'ndagà 'l pianéta. Semài che 'n nùcle intèren el g'hès de ésega adilbù, la sarès 'na pröa a favùr de la teurìa segónt la quàla el sistéma solàr el se sarès furmàt de 'n disch pianetézem (còrp rucùs primordiài). Giö el g'ha 'na màsa isé grànda che 'l g'ha gnemò liberàt el calùr cumulàt ai tép de la sò furmasiù e 'l g'ha doca 'na fónt intèrna de energìa calòrica che l'è stàda mizüràda con preciziù e la equival a 5'4 W/m².
Giö el g'ha 'n sam de satèlecc che ghe gìra 'ntùren (67 scuprìcc 'nfìna a al 2012) e 'n sistéma de anèi compagn de chèl de Satùren ma en bèl pó piö déboi e furmàcc perlopiö de pólver, isé déboi tat che i è stacc scuprìcc apéna endei agn '90 del sècol XX, per mès de la sónda Voyager. Quàter dei sò satèlecc, Ganimede, Io, Calisto e Europa el i éra scuprìcc amò Galileo Galilei endel 1610.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.