Giö (pianeta)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Giö[10][11] l'è 'l quìnt pianéta del Sistema Solar. El fà part de chèi ciamàcc pianéta estèren o gasùs. El ciàpa el sò nòm del dia romàn omònim (Zeus endela mitulugìa gréca).
Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda. |
Giö | |
---|---|
Giö töt zó de la sonda spasiàla New Horizons endel 2007 | |
Stella mader | Sul |
Classificazion | Gigant gasùs |
Parameter orbital | |
(a l'epoca J2000.0[1][2]) | |
Semiass maggior | 778 412 027 km 5,203 363 01 UA |
Periaster | 740 742 598 km 4,951 558 43 UA |
Afaster | 816 081 455 km 5,455 167 59 UA |
Circonf. orbitala | 4 888 000 000 km 32,674 UA |
Period orbital | 4 333,2867 dé (11,863 892 agn) |
Period sinodegh | 398,88 dé (1,092 073 AGN)[3] |
Velocità orbitala | 12,446 km/s (min)
13,056 km/s (media) 13,712 km/s (max) |
Inclinazion orbitala | 1,30530°[4] |
Inclinazion dal equat. del Sol |
6,09°[4] |
Ecentricità | 0,048 392 66 |
Longituden del noeud ascendent |
100,55615° |
Argom. del perieli | 274,19770° |
Satellit | 67 |
Anel | 4 |
Dati fisegh | |
Diameter equat. | 142 984 km[5][6] |
Diameter polar | 133 709 km[5] |
Schissament | 0,06487 ± 0,00015[5] |
Superfiss | 6,21796 × 1016 m²[7] |
Volum | 1,43128 × 1024 m³[3] |
Massa | 1,8986 × 1027 kg[3] |
Densità media | 1,326 × 103 kg/m³[3] |
Acceleraz. de gravità in superfiss | 23,12 m/s² (2,358 g)[3] |
Velocità de fuga | 59 540 m/s[3] |
Period de rotazion | 0,413 538 021 d (9 h 55 min 29,685 s)[8] |
Velocità de rotazion (a l'equatùr) |
12 580 m/s |
Inclinazion assiala | 3,131°[3] |
A.R. polo nord | 268,057° (17h 52m 14s )[5] |
Declinazion | 64,496°[5] |
Temperatura superficiala |
110 K (−163 °C) (min) 152 K (−121 °C) (media) |
Pression atm. | 20 – 200 kPa[9] |
Albedo | 0,522[3] |
Dati d'osservazion | |
Magnituden app. | −1,61[3] (min) −2,60[3] (media) −2,808[3] (max) |
Magnituden app. | −1,6 e −2,94 |
Magnituden ass. | −9,4 |
Diameter apparent |
29,8"[3] (min) 44,0"[3] (medio) 50,1"[3] (max) |
L'è 'l pianéta che g'ha la màsa piö grànda de töt el Sistéma Solàr e de sùl el fà dò ólte e mèza la màsa de töcc i óter mitìcc ensèma, 318 vólte chèla de la Tèra e tré ólte chèla de Satùren che l'è el segónt piö grànt dòpo de lü.
La distànsa média 'ntra Giö e 'l Sul l'è de 778 miliù de chilòmeter (presapóch 5,2 ólte la ditànsa média 'ntra la Tèra e 'l Sul) e 'l percór en òrbita 'ntréga ògna 11,86 agn.
L'è de cunsistènsa gasùza, furmàt per lo piö de idrògen e éle, sènsa 'na superfìce intèrna definìda. 'Ntra le caraterìstiche particolàr de la sò atmosféra la piö vistùza l'è la gran maciùna rósa, 'n anticiclù enòrme sitüàt a latitüden trupicàla del emisfér sud. co la strütüra dei nìgoi a bànde scüre e zòne löstre e la dinàmica de l'atmosféra globàla determinada dei vèncc fòrcc zonài a latitüdegn alternàde e velocità che rìa a 140 méter al segónt (504 km/h).