dia prenzipal ind la religion romana From Wikipedia, the free encyclopedia
El Sgiœuv (latin: Jūpiter, del proto-italegh *djous, ‘dì, cel’ + *patēr, ‘pader’, e donca ‘pader del cel’)[1] l’è el dia del cel e del tron e ancasì recognossud coma el rè di dia ind la religion e mitologia romana. El Sgiœuv l’era la deitaa prenzipal duranta i etaa republegana e imperial de Roma, fina a quand el cristianesim l’è vegnud la religion ofizzial de l’Imperi sota l’imperador Constantin.
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
S’è semper pensad che la sò orisgen la saja quella de un dia del cel, desgià che vun di sò usadei pussee iconegh l’è la sajeta e la bestia a lu sagrada l’è l’agola,[2][3][4] che la gh’haveva la prezzedenza sora i olter osei quand che i induvin gh’haveven de interpretànn el sgol.[5] L’agola l’era deventada inscì importanta a Roma de vegnì el simbol de l’armada imperial, e, combinada con la sajeta, l’è sovenz figurada in sui monede greghe e romane.[6] Coma dia del cel, l’era el testimoni divin di sgiurament, e el dirisgeva la sgiustizzia in su la qual el goveren de Roma el dependeva. Bona part di sò fonzion eren conzentrade in sul coll Capitolin, indova gh’era la zitadella. Ind la triada capitolina l’era considerad el guardian zentral de l’istacc insema a Sgiunona e Minerva. L’arbor a lu sagrad l’era el rogor.
I Roman consideraven el Sgiœuv coma equivalent al gregh Zeus,[7] e ind la literadura latina e ind l’art romana, i mit e i iconografie del Zeus inn staite datade sota el nom de ‘Sgiœuv’. Spezzialment ind i tradizzion de influenza grega, Sgiœuv l’era el fredell del Netun e del Pluton, equivalent del Poseidon e de l’Ades respetivament. Ognavun el dœuggia vun di trii ream del mond: cel, l’aigua, e l’Oltratomba.
L’è ancasì identifegad con l’italegh Diespiter e l’etrusch Tinia.[8]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.