Francesism
From Wikipedia, the free encyclopedia
I francesism (o anca gallicism) hinn quei paroll de la lengua francesa che vegnen doperaa anca in alter lengov.
La presenza de tanti paroll frances in di alter lenguagg la pò avèggh vari reson:
- Per l'importanza de la litteradura francesa in del Medioev, che l'ha faa spantegà el sò lessegh amoros e feudal.
- Per l'importanza de la coltura iluminista in del Settcent, che l'ha menaa in gir on bon numer de paroll del lessegh politegh doperaa anca incoeu.
- Per efett de la dominazion e de l'egemonia francesa in Europa duranta i secoi (soratutt in tra el XVII e 'l XIX secol) che l'ha menaa in gir i paroll del lessegh militar, diplomategh e naval.
- Per l'importanza de la coltura francesa (litteraria, de la moda, de la cusina...), che l'ha portaa in di vari lenguagg paroll ligaa a quei ambient chì.
- Per la dominazion colonial in certi nazion africann e asiategh.
I francesism hinn cognossuu in d'on bon numer de lengov europei: in particolar, regordom l'italian, l'ingles, el todesch, l'olandes, el rumen, el russ. On'altra lengua che l'ha ciappaa on bell numer de francesism l'è 'l piemontes.
In del napoletan e in del sicilian, i francesism despess hinn originari de la dominazion normanna o angioina, e donca hinn tra i pussee antigh.