From Wikipedia, the free encyclopedia
I Driopteridàcei (Dryopteridaceae Herter, 1949) hinn ona famiglia de fìres leptosporangiad in del'ordin di polypodiàj. La gh’hà dent pressappòch 1700 speci e l’è spantagada in tutt el pianètta. L’è fada su de piant terrèster che cressen in sui ròcc o de epifìtt o em-iepifitt. Tanti de lor vegnen coltivàa ‘me di piant ornamentàl.[1] I géner pussée spantegàa hinn l’Elaphoglossum (600), el Polystichum (260), el Dryopteris (225) e 'l Ctenitis (150). Sti quatter géner chì gh’hànn denter circa el 70% di speci.[2]
Dryopteridaceae | ||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Dryopteris carthusiana | ||||||||||
Classifigazion sientífiga | ||||||||||
| ||||||||||
I Driopteridacei s’a hinn destaccàa geneticamént di alter famili di Eupolypods pressppòch100 milión de agn fa[3]
Di Rizoma generalment robùst, strusànt, ascendént o dritt, di vòlt rampegànt, con di tricòma minga clatràa in su la scima. Di frasch generalment mònomòrfich, men despèss dismòrfich, di vòlt scheiós o gandolàr, men despèss pelós. Di picój cont on mucc de serc, di conligament vascolàr a anèll, rarament in nùmer minga pussée de 3. Di sòri de sòlit redónd. Di sporang dospòst a trée fil, di gambit curt o longh; di spòr de la forma di rènn. [2]
Quèlla tavola che gh’è chichicnscì la fa vedè i nòmm di géner de Dryopteridaceae che vegnen accettàa al dì d’incoeu e i sò sinònim.
El nòmm del géner accettàa [2] | Riferimént | Sinònim[4][5] | Riferiment | |
---|---|---|---|---|
Acrophorus | C. Presl 1836 | |||
Acrorumohra | (H.Itô) H.Itô 1938 | |||
Adenoderris | J.Sm. 1875 | |||
Arachniodes | Blume 1828 | |||
Byrsopteris | C.V.Morton 1960 | |||
Leptorumohra | (H.Itô) H.Itô 1938 | |||
Polystichopsis | (J.Sm.) Holttum 1947 | |||
Ataxipteris | Holttum 1984 | |||
Bolbitis | Schott 1834 | |||
Anapausia | C. Presl | |||
Campium | C. Presl | |||
Cyrtogonium | J.Sm. | |||
Edanyoa | Copel. | |||
Egenolfia | Schott 1836 | |||
Heteroneurum | C.Presl | |||
Jenkinsia | Hook. | |||
Poecilopteris | C.Presl | |||
Coveniella | M.D.Tindale 1986 | |||
Ctenitis | (C.Chr.) C.Chr. 1938 | |||
Atalopteris | Maxon & C. Chr. | |||
Ataxipteris | Holttum | |||
Cyclodium | C.Presl 1836 | |||
Cyrtogonellum | Ching 1938 | |||
Cyrtomidictyum | Ching 1940 | |||
Cyrtomium | C.Presl 1836 | |||
Amblia | C. Presl | |||
Cyrtogonellum | Ching | |||
Cyrtomidictyum | Ching | |||
Didymochlaena | Desv. 1811 | |||
Monochlaena | Gaudich. | |||
Tegularia | Reinw. | |||
Dryopolystichum | Copel. 1947 | |||
Dryopsis | Holttum & P.J.Edwards 1986 | |||
Dryopteris | Adans. 1763 | |||
Acrorumohra | (H.Itô) H.Itô 1938 | |||
Arthrobotrys | (C.Presl) Lindl. 1846 | |||
Dichasium | (A.Braun) Fée 1852 | |||
Diclisodon | T.Moore 1857 | |||
Filix | Ség. 1754 | |||
Filix-mas | Hill ex Farw. 1931 | |||
Lophodium | Newman 1851 | |||
Nephrodium | Marthe ex Michx. 1803 | |||
Nothoperanema | (Tagawa) Ching 1966 – Island Lacefern[6] | |||
Pteris | Gled. ex Scop. 1753 | |||
Pycnopteris | T. Moore 1855 | |||
Elaphoglossum | Schott ex J. Sm. 1842 | |||
Aconiopteris | C.Presl 1836 | |||
Dictyoglossum | J.Sm. 1846 | |||
Hymenodium | Fée 1845 | |||
Microstaphyla | C.Presl 1851 | |||
Peltapteris | Link 1841 | |||
Rhipidopteris | Schott ex Fée 1845 | |||
Hypodematium | Kunze 1833 | |||
Lastreopsis | Ching 1938 | |||
Parapolystichum | (Keyserl.) Ching 1940 | |||
Leucostegia | C.Presl 1836 | |||
Lithostegia | Ching 1933 | |||
Lomagramma | J.Sm. 1841 | |||
Cheiloepton | Fée 1845 | |||
Maxonia | C.Chr. 1916 | |||
Megalastrum | Holttum 1986 | |||
Mickelia | R.C.Moran, Labiak & Sundue 2010 | |||
Oenotrichia | Copel. 1929 pro parte | |||
Olfersia | Raddi 1819 | |||
Dorcapteris | C.Presl 1851 | |||
Peranema | D.Don 1825 | |||
Diacalpe | Blume 1828 | |||
Sphaeropteris | R.Br. ex Wall. 1830 (non Bernh. 1801) | |||
Phanerophlebiopsis | Ching 1965 | |||
Pleocnemia | C.Presl 1836 | |||
Polybotrya | Humb. & Bonpl. ex Willd. 1810 | |||
Soromanes | Fée 1845 | |||
Polystichum | Roth 1800 | |||
Acropelta | T.Nakai 1953 | |||
Aetopteron | Ehrh. ex House 1920 | |||
Hemesteum | H.Lév. 1915 | |||
Hypopeltis | Michx. 1803 | |||
Papuapteris | C. Chr. 1937 | |||
Phanerophlebia | C. Presl 1836 | |||
Plecosorus | Fée 1852 | |||
Sorolepidium | Christ 1911 | |||
Revwattsia | D.L.Jones 1998 | |||
Rumohra | Raddi 1819 | |||
Stenolepia | Alderw. 1909 | |||
Stigmatopteris | C.Chr. 1909 | |||
Teratophyllum | Mett. ex Kuhn 1870 | |||
Arthrobotrya | J.Sm. 1875 | |||
† Wessiea | Kathleen B.Pigg & Gar W. Rothwell 2001 (estinto) |
In del 1990, el Karl U. Kramer e i alter autór che gh’hànn lavoràa adrée insèma hànn definìi i Dryopteridacei d’ona manera molto slargada tal de tiràgh denter i di famili compagn di Woodsiacei (sensu lato), i Onocleacei e la pupàrt di Tectariacei .[7]
I studi de filogenesi molecolàr hànn consideràa ‘me pòlifiletica la descrizion del Kramer di Dryopteridaceae e l’è stada mettuda de part del Smith e quèj che gh’hànn lavorà insèma a lù in del 2006.[2]
L'inclusion di Didymochlaena, di Hypodematium e di Leucostegia in di Dryopteridaceae a l’è incèrta. In del caso che sti chì vegnìssen tòlt via, alóra la famiglia, de bon, l’è considerada ‘me mònofilìaca in de l’analisi cladistica.[8] Di autór hànn giamò consideràa quèll géner chì defoeura di Dryopteridacei.[9]
La Nothoperanema l’è adèss tirada denter in de la Dryopteris. In del 2007, on studi de filogenética de la sequenza de DNA l’ha fàa vedè che la Pleocnemia la doria vèss traslocada di Tectariaceae ai Dryopteridaceae.[10]
In del 2010, ind ona pubblicazión académica in sui fìres bolbitidòid , l’Arthrobotrya l’è stada "resuscitada" del Teratophyllum.[11] De lì adrée, in de l’istèss ann, la Mickelia l’è stada descrivuda ‘me on géner noeuv.[12]
‘Na quàj specie l’è stada tòlta via del géner Oenotrichia de già che la ghe partén nò e anca de la famiglia di Dennstaedtiaceae ‘doe la Oenotrichia stricto sensu l’è classificada. Sti speci chì l’è probabil che partegnen ai Dryopteridaceae, ma ‘l gh’è stàa dà nananmò on nòmm genérich. [8]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.