La biolojia (del greg Βιολογία, faita de βίος, bìos = "vida" e λόγος, lògos = studi, descors") a l'è ol studi scentifeg de la vida; la studia i carateristege fisege e de comportament dei organism, i manere de classifegar-i, la so orijin e i manere qe g'hann de viver insema. La biolojia, oviament, la g'ha una muita de broqe e broqete, a segonda del camp de studi e del nivell de scara qe se varda.
Donca, ge pœl vesser tants diferents nivei:
i scare diite molecoi a inn de competenza de la biolojia molecolar, la bioqimega e la jenetega molecolar;
ol nivell cellular a l'è studiad de la citolojia e la biolojia cellular;
ol nivell multicellular al vegn studiad de la fisiolojia, l'anatomia e l'istolojia;
ol nivell de l'organism deperluu l'è ol camp de la biolojia del desvilup;
a la scara diita popolazion, a g'è la jenetega dei popolazion e l' etolojia (comportament); g'è anca una broca, la sistematega, qe la varda la division dei organism (qe i sien viv opur jemò estints) a i enn diferents specie, la storia dei qei specie lì e i relazion intra de lor;
l'ecolojia la studia i ecosistem, qe al sariss a dir i relazion intra i organism e ol so ambient;
g'è pœ un'oltra broca de la biolojia, considerada nomà de un quaivun, qe i ge dixen esobiolojia: l'è però vœda de contegnuds, vist qe la trata de la vida fœra de la Terra, e donca l'è nomà una speculazion a nivell squas filosofeg.
Qella vox qì la g'ha miga dei fonts o inn trop poqe. Per piexer, jonta dei fonts a la vos. Insì de haver-g un'idea dei oltre vos senza fonts, vardee qì insì.