La cellula (del latincella, stanza pecena) l'è l'unitaa basega struturala, funzionala e biolojega de tœts i vesser vivents cognossids; ind oltre parolle, una cellula l'è l'unitaa de la vita plu picinina qe g'è. Le cellule i è anca ciamade "quadrei de la vita", perqè i organism pluricellular i è faits sœ de cellule. El stude de le cellule l'è ciamad biolojia cellulara o citolojia.
Una cellula l'è faita de un citoplasma serrada sœ de una membrana, e la g'ha denter tante biomolecole comè proteine e acids nucleeg. I organism i pœl vesser classifegads comè unicellular quand qe i è faits sœ doma de una cellula, comè i bater, o multicellular quand qe i ge n'ha tante, comè ind el cas dei anemai e de le piante. L'om, prexempe, al g'ha 10 trilion (1013) de cellule. La plupart de le cellule de anemai e piante le se pœl veder doma cond un microscope, comè qe le g'ha dimension intra 1 e 100 micrometer.
Qella vox qì la g'ha miga dei fonts o inn trop poqe. Per piexer, jonta dei fonts a la vos. Insì de haver-g un'idea dei oltre vos senza fonts, vardee qì insì.