Dialet mentunasch
From Wikipedia, the free encyclopedia
U dialet mentunasch (dialetu mentunascu en lìgüre, dialecte mentonnais o mentonasque en franses, dialetto mentonasco en taliàn, dialect mentounasc en ussitàn) è en dialet du süd est d'a Fransa e che se parla ente 8 regiù che san: Mentàn, Rocabrüna, Castelà, Sant'Agne, Guarbe, Castiyiàn, Suspè e Murinet.
MN |
Achesta pagina é scricia en mentunasch |
Mentunasch Mentounasc / Mentunascu | |
---|---|
Pronónçia | [meŋtu'naʃk] |
Parlòu in | Frànsa
|
Parlànti | |
Totâle | 4.185 (2007) |
Clasificaçión | |
Filogénexi | Lengoe indoeuropee Gruppu Italicu Rumànse de punent Gallo-italiche Lìgüře Lìgüře arpìn Mentunasch |
Estræto in léngoa | |
Diciaraçión universâle di dirìtti umâni, art. 1
Tut rü esse ümà naiscian liberi e ügale en dignità e en drec. Sàn dutà de ragiàn e de cunsciensa e devan cumpurtase dame rü autre en piena fraternità. | |
![]() | |
U mentunasch è en parlà dic de "transissiàn" trà u lìgüre d'apress fruntiera e r'ussitàn Nissard, che cambia trà acheste cumüne e è caraterisà da e sue varietà lenghistighe: u mentunasch de Mentàn è u mai püru trà acheli, mentre en ru autre paisi è encà mai enflüensà da r'ussitàn de Nissa (per esempi u suspelench) o autri dialeti: int'u lessicu, gramatica e meme a cungiügassiàn pue cambià d'üna part a r'autra.
Se ben che ü trace gallo-italichi e lìgüri san nümarusi ent'a strütüra, è cunsiderà da re assussiassiù cuma ra SAHM (Susietà d'Arte e de Storia du Mentunasch, Societé d'Art et d'Histoire du Mentonnais en franses) uffisialament cum'en dialet de tipu ussitan arpìn (gavuat). Lenghisti cuma Werner Forner han clasificà u mentunasch cuma en dialet de fruntiera Ligüre Arpin, de transissiàn vers r'ussitàn, enseme a u ruiasch.
Classificassiàn
U mentunasch è dificile da classificà, perch'è veru che hà en fuart caràteru de transissiàn,
ch'u rende difìcile a sua classificassiàn. De segü' per acheli che s'enteressan a ra lenga, i è en debà per a classificassiàn d'u mentunasch. En grana magiù parte du temp, u Mentunasch è classificà cuma ussitàn arpìn o gavuat, se ben a visinansa chiarament dame u pruvensale marrìtimu, e a a varianta nissarda, e nu au parlà de Isura e de autre paisoti d'a cuntea de Nissa ùna se parla r'ussitàn gavuat, che è ben distent du nissard o du pruvensale de Tulùn, o de Marseya.
Semeya dificile d'esse en dialet gavuat, alura ch'u paisotu mai vesìn ùna se parla u gavuat, se trova a scaji 40 km. Dunca, Mentàn, e u Pais Mentunasch, nu stan limìtrofi ďün'aria lenghistiga gavuata, e semeya dificile d'esse stac enflüensà da r'ussità arpìn. Perché i era besugna d'avè a pupülassiàn inissiala che parlava gavuat o en tipu de pré-gavuat, o au menu de truvàse limìtrofu d'üna sità/cumüna che parla o parlava gavuat per ün enflüensa ent'u temp.
Ben che nu déu nan desmentegàse che rü trace ussità san ben presente ent'a murfulugìa d'a lenga e aiscì ent'u lessicu, a basa d'a strütüra è ben gallo-italica e ligüre. È empurtant recunusce che r'ussitan e u ligüre san en cuntinum e acò vue dì che se re cumparema dame u latèn vürgà, prima eran e stesse lenghe ma che aüra san legeramente trope diverse per parlà d'en ünicu spassiu lenghistigu. R'ussitan è stac pü arcaicu, hà campà dame r'enflüensa du franses, vesin, ha aiscì evulüà da suret, idem per u ligüre. Serìa technicament serìa pü giüstu de parlà de diferense evolütive, aiscì se stan, aüra, due lenghe diverse ente r'entercumprenssiàn. Veéma che surte chiarament u caràteru de "Cuntinum" d'achestü dù spassi
Trace ligüri
- Segürament ün de rü mai grosse trace minga ussità d'u Mentunasch, sàn ü : -PL-, -CL-, -GL-, -FL-, -BL-, che se cambian en [pi], [chi], [fi], [bi], [ghi]. Esempi :plassa→piassa, clar→chiaru, gleisa→ghieja, flù→fiù, blan'→bianch. Se remarca che nun è cuma en lìgüre (ciassa, geija, sciù, giancu). Ente stu casu, se trova trà u lìgüre e r'ussitàn: nüscèn parla ent'a penisura dame sta furma de strütüra e viceversa assulütament nüscèn ussitàn è parlà dame sta furma.
- Trac lìgüre e L che sübiscian u rutasismu: lu→ru, escala→scara, escola→scora, sauvà→sarvà. Ben che u rutasismu se cunstata aiscì ent'u Gavuat, nu è minga cuma en mentunasch, ùna scaiji tute re L se trasfurmaie en R, esatament cuma en ligüre.
- A presensa de r intervucàliche palatale tale che : scora, scara, ru,alura, che retruvema subretut ente rü dialete arpìn lìgüre, meme se deurìa prunusià aiscì cum'acò. Se cumparema dame rü dialete du levant, veé che ùna i era na R intervucalica ent'u dialet tale ch'u genuves, nu i è pü de R intervucalica au giorn d'ancüi.
- Ü artìculi: ü articuli ussità che san lu et la, deventan, ru/u, ra/a (scaiji cuma en ligüre, u vent, a piassa); a furma ru e ra è curreta mà cunsideraia cuma na maniera mai antiga de scrive. Ancüi, se preferisce scrive «u gussu» (barca tìpica de pescaù) au lüegh de «ru gussu » aiscì se serìa acetà. Na regula dame ru è ubrigatori è prima na vucala (cuma: ome→r'ome, anciùa→ r'anciùa).
- U plürale : meme se u plürale de vote è poch diversu du ligüre, nu i è ren da vede dame r'ussitàn, una i è che r'artìculu cambia, esempi: lu càn -> li/lü can, la muntagna→ li muntagna, Alura ch'en mentunasch serìa : ü cà, e muntagne, dame un trac cumün au ligüre e aü autre dialet gallo-italichi.
- A palatisassiàn, re S intervucaliche devent u suàn [ʒ] , «j» franses (cume en ligüre, ma nun è sistematicu) scric «j» segund r'urtugrafia d'u munegasch, «x» dame a VPL e a grafìa d'a Barma Grande o encà «jh» segund'a grafìa mistralenca o ussitana. Esempi : camisa→ camija, dies→diej, plasì→piajè. Cuma è scric prima, nun è sistematica perchè u i è paraule cuma ad esempi : «dise» a ra segunda persuna d'u singülari.
- Esiste en'autra palatisassiàn d'a dubie «s» (passage en «sc» cuma: cussìn →cuscìn, si→scì[n. 1], seisanta→sciüscianta. Sta furma là nun è tambèn sistematicu, per esempi se ghe dise: pussibile e nun puscibile (cume en ligüre du punent).
- I è pien d'achele paraule che, au filu du temp, han vist a vucale atuniche che a lenga mentunasca ha cunservà (cuma: pussibile, credible), cuma aiscì e finale en «u» che san numaruse: econòmicu, catalogu, cutidianu, nervu, babotu, maramotu, ciarafu, stüpidu, lücidu, tepidu, Giachimu, étaru, erbu…
- Desinense en -ale che nu deventan minga -au (cuma: Nadau→ Natale, nasiunau→ nasiunale, prensipau→ prencipale, pruvensau→ pruvensale[n. 2] ent'achestu u ligüre duneria : nasiunâ, prinsipâ, pruvensâ. Esitu che, en rari casi, sta esiste aiscì en mentunasch (cuma : espitau→ uspità, en ligüre uspeâ).
- Prununsia nasala d'e terminassiàn -in/-un, en fac r'articulu "ün", scric aiscì "en" segunda a grafia d'u VPL, nu se prununse /yŋ/ cume en ussitàn mà /eŋ/. (Esempi: mi catu en tocu de pan, è en belu gussu….) En Ligüria, r'articulu "en" se dise "in", ma u i'è dü dialeti ent'u punent ùna i ha "en" cuma r'evulüssiàn direta de "in"). Tamben sta prununsia se tröva in autre paraule, per esempi à Mentàn nu se dì "u camin", mà: "u camen".[n. 3]
- Scaiji scimile e desinense en -ùn che se cambian en -àn, nun è sistematicu ma suvent è cum'acò : Mentùn→Mentàn, revolüssiùn→ revolüssiàn. Ma se ghe dì: ciucatùn, garçuna, "bàn" ma esiste aiscì a maniera "bùn", pelandrùn…
- A prima persuna du singulari pe ü verbi en -à (es. mangià, anà, fà) ha r'istessa cunstrüssiàn gramaticala ligüre, en fac i è poche verbi che fàn a prima persuna du singülari de na maniera diversa. Esempi: mangi→mangiu, vau→ vagu,fau→ fagu/fassu… Però termine è de vote diversu, che semeya a na finale ussitana cuma (cumparassian dame u ligüre de punente): mi ho → mi hai , mi sò /saciu→ mi sai, è abastansa raru perché ü termine san scaiji tute en -u cuma: mi bevu, mi mangiu, mi capisciu, mi vagu, mi durmu, mi dunu, mi cumpru, mi suanu, mi sentu…
- A ra sengunda persuna du singülari è mai marcà int'u nümaru, nu semeya nan ussitàn, ma en tute casi, menga tantu italicu (sempre cumpara dame u ligür) : ti hai→ tü al, ti sei→ tü est, ti fai→ tü fal
- A sparissiàn d'a E prima ena S cuma: escola→scora, escala→scara, espesialità→spesialità…
Trace ussitàne
- Cambiament -CT- latén en -cc-, cuma : früta→frücia, faitu→ fac, laitu→lac…, present en ussità ma aiscì en serti dialeti ligüri
- E «o» turbate cuma u suanema en taliàn, cuma: nötte, scöra, tipicamente ligüri, en mentunasch nun sàn menga propi de re «ö» ma en mischiu trà «ö» et «üe» ussitàn: (nöte→nüec)[n. 4]
- Ent'u lèssicu i è de maniera significativa ün' enflüensa de r'ussitàn (cumparà dame u ligüre: dreta→drecia, sù→surey, binè/binelu→bessàn, cù/cùn→dame, quandu/candu→cura), i è d'autre esempi, aiscì de diverse espressiù mentunasche che san e mai cunusciüe e han na fuarta enflüensa d'u ligüre o d'a Ligüria: belìn/belèn, me ne batu belin, trenta purghe[n. 5], badalücu[1], babaciu, babulu, gnocu, rumpa bale, seca bale, tira belin, abelinà, piyà en giru…
- U mascülìn ha vari termine diversi pussibile respet au ligüre : medicu→medichi, gat'→gate, econòmicu→econòmichi, tut'→ tute, achelu→achelü, cavà→cavale, uspità→uspitale, camèn→camì, vesìn→vesèn; En pü r'articulu mascülìn plürale nu è «,ri» ma « ü, rü ». Esempi, r'ome→ü/rü ome (lig. l'òmmu→i òmmi), u gat'→ü gate (lig. u gattu→i gatti). Però, è pussibile che a prununsia de "ü/rü" se fà pütostu "i/ri" cuma en nissard dame u se "lü" che se puaran dì "li".
- U participiu passà e ü agetivi cumparà da u ligüre è pü vesìn de r'ussitàn, ecetu u feminìn ch'è na furma pü arcaica en -àia, che se pùe retruvà int'a variante ligüre de Bunifassiu e esiste aiscì en vivaro arpìn, meme se serìa magarra giüstu de parlà d'en stess camèn evolütivu pü che d'ün'iflüensa direta: arrivau/arrivà →arribà/arribàia, bagnà/bagnàia…
- A tumbaia de vucale atuniche tale che: ventu→vent', gatu→gat', cumandante→cumandant, nüece, nüec. Acò nun è fursament nan en ussitanismu ma devema amete che na currelassiàn è pussibile. Per cumpletà, ente rü carruge, se pùe aiscì sentì na [e] dicia de sustene, per esempi puré sentì tambèn : cumandante envece de cumandant…
Gramatica
Articuli
Determinativi | Masculìn | Feminìn |
---|---|---|
Singülari | u - ru | a - ra |
Plürale | ü - rü | e - re |
Endeterminativi | Masculìn | Feminìn |
---|---|---|
Singülari | en | üna |
Plürale | de |
Cuntratà | Masculìn | Feminìn |
---|---|---|
Singülari | d’u - au | d’a - a ra |
Plürale | d’ü -a ü | d’e - a e (a re) |
Prima na vucala va solu “R’” cuma:
“r’anciua”, o “r’ugetu”.
Prunume
Persunale | Cumplemente |
---|---|
Mi | Me |
Tü | Te |
Elu/ela | Ru/ra - r' - ri - y |
Nautre/nu | Nu/en |
Vaute/vu | Vu |
Elü/ele | Rü |
Agetivi de pussessiàn
Masculìn | Femenìn | ||
---|---|---|---|
Singülari | Plürali | Singülari | Plürali |
U men | Ü me | A mia | E mie |
U ten | Ü te | A tua | E tue |
U sen | Ü se | A sua | E sue |
U nuasc/nuastre | Ü nuaisce | A nuascia | E nuasce |
U vuasc/vuastre | Ü vuasce | A vuascia | E vuasce |
U sen | Ü se | A sua | E sue |
Vèrbi
Seghita de suta en ensem d'esempi d'ü prencipale vèrbi en mentunasch, en grafìa italica. Numerusi elementi de gramatica sàn stac' aiscì culessiunài pe' a prima vota ent'u 1875, grassia a James Bruyn Andrew, scritù de l'Essai de grammaire du dialecte Mentonais, avec quelques contes, chansons et musique du pays.[2]
Prunume | Indicatìvu | Cungiuntìvu | Cundissiunàle | Imperatìvu | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Presente | Imperfetu | Futüru | Presente | Imperfetu | Presente | Presente | |
Mi | sü | era | serai | sieghe | fughessa/fussa | seria | - |
Tü | est | ere | serar | sieghe | fughesse/fusse | serie | sieghe |
Elu/ela | è (es/ese) | era | serà | sieghe | fughessa/fussa | seria | sieghe |
Nautre/nu | sema | eran | serema | sieghan | fughessan/fussan | serian | sieghema |
Vaute/vu | este | era | serer | sieghar | fughessar/fussar | seriar | sieghar |
Elü/ele | sàn | eran | serà | siegan | fughessan/fussan | serian | siegan |
A u participiu u vèrbu esse u fa essent o essendu (presente) e stac (passà).
Prunume | Indicatìvu | Cungiuntìvu | Cundissiunàle | Imperatìvu | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Presente | Imperfetu | Futüru | Presente | Imperfetu | Presente | Presente | |
Mi | hai | avia | aurai | aighe | aughessa | auria | - |
Tü | al | avie | aurar | aighe | aughesse | aurie | aighe |
Elu/ela | ha | avia | aurà | aighe | aughessa | auria | aighe |
Nautre/nu | avema | avian | aurema | aigan | aughessan | aurian | - |
Vaute/vu | avè | aviar | aurè | aigar | aughessar | auriar | - |
Elü/ele | hàn | avian | auran | aigan | aughessan | aurian | aigan |
A u participiu u vèrbu avé u fa avent o avendu (presente) e agü'/augü' (passà).
A parte sti du' verbi, se presentan due cungiügassiàn regülàri, a primma dame ü verbi che terminan en -à, mèntre a segunda dame i vèrbi in -e o -i.
Prunume | Indicatìvu | Cungiuntìvu | Cundissiunàle | Imperatìvu | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Presente | Imperfetu | Futüru | Presente | Imperfetu | Presente | Presente | |
Mi | cantu | cantava | canterai | cante | cantessa | canteria | - |
Tü | cante | cantave | canterar | cante | cantesse | canterie | canta |
Elu/ela | canta | cantlava | canterà | cante | cantessa | canteria | cante |
Nautre/nu | cantema | cantavan | canterema | cantema | cantessan | canterian | cantema |
Vaute/vu | canté | cantavar | canterè | cantlè | cantessar | canteriar | cantè |
Elü/ele | cantan | cantavan | canteràn | cantan | cantessan | canterian | cantan |
A u participiu u vèrbu parlà u fa cantent o cantendu (presente) e cantà/cantàia (passà).
Prunume | Indicatìvu | Cungiuntìvu | Cundissiunàle | Imperatìvu | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Presente | Imperfetu | Futüru | Presente | Imperfetu | Presente | Presente | |
Mi | mangiu | mangiava | mangerai | mange | mangessa | mangeria | - |
Tü | mange | mangiave | mangerar | mange | mangesse | mangerie | mange |
Elu/ela | mangia | mangiava | mangerà | mange | mangessa | mangeria | mange |
Nautre/nu | mangema | mangiavan | mangerema | mangema | mangessan | mangerian | mangema |
Vaute/vu | mangé | mangiavar | mangerè | manglè | mangessar | mangeriar | mangé |
Elü/ele | mangian | mangiavan | mangeràn | mangian | mangessan | mangerian | mangian |
Elü/ele | cantan | cantavan | canteràn | cantan | cantessan | canterian | cantan |
A u participiu u vèrbu mangià fa mangent o mangendu (presente) e mangià/mangiàia (passà).
Prunume | Indicatìvu | Cungiuntìvu | Cundissiunàle | Imperatìvu | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Presente | Imperfetu | Futüru | Presente | Imperfetu | Presente | Presente | |
Mi | stagu | stasìa | starai | staghe | staghessa | starìa | |
Tü | stal | stasìe | staral/r | staghe | staghesse | starìe | stai |
Elu/ela | stà | stasìa | starà | staghe | staghessa | starìa | |
Nautre/nu | stasema | stasìan | starema | stasema | staghessan | starìan | stasema |
Vaute/vu | stasé | stasìe | staré | stasé | staghesse | starìe | stasé |
Elü/ele | stàn | stasìan | staran | stagan | staghessan | starìan |
A u participiu u vèrbu stà u fa stasent o stasendu (presente) stac (passà)
Prunume | Indicatìvu | Cungiuntìvu | Cundissiunàle | Imperatìvu | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Presente | Imperfetu | Futüru | Presente | Imperfetu | Presente | Presente | |
Mi | perdu | perdia | perderai | perde | perdesse | perderia | - |
Tü | perde | perdie | perderar | perde | perdesse | perderie | perde |
Elu/ela | perde | perdia | perderà | perde | perdessa | perderia | perde |
Nautre/nu | perdema | perdiam | perderema | perdema | perdessan | perderian | perdema |
Vaute/vu | perdè | perdiar | perderè | perdè | perdessar | perderiar | perdè |
Elü/ele | perdan | perdian | perderàn | perdan | perdessan | perderian | perdan |
A u participiu u vèrbu perde u fa perdent o perdendu (presente) e perdü (passà).
Prunume | Indicatìvu | Cungiuntìvu | Cundissiunàle | Imperatìvu | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Presente | Imperfetu | Futüru | Presente | Imperfetu | Presente | Presente | |
Mi | vegu | ||||||
Tü | vée | ||||||
Elu/ela | vé | ||||||
Nautre/nu | veéma | ||||||
Vaute/vu | veé | ||||||
Elü/ele | véan |
Grafia
En Mentunasch esistan varie grafìe pe scrìveru :
- grafìa ussitan dicia « morpho-etymologique »
- grafia mistralenca che repiya u sistema de scritüra frenses
- grafìa italica che repiya u sistema taliàn, simile aiscì aa VPL e aa grafìa munegasca
Esempi :
Ussitana | Aquest'artìcolo è scrich en mentonasc, per parlar do dialet mentonasc |
---|---|
Mistralenca | Aquest'artìcoulou è scrich en mentounasc, per parlà dou dialet mentounasc |
Itàlica | Achest'artìculu è scric en mentunasch, per parlà d'u dialet mentunasch. |
E tre grafìe san buane a esse üsaie segunde e preferense d'u scritù.
Létere | Suan
IPA/AFI |
Nòte |
---|---|---|
A | a | |
B | b | |
C | k/ʧ | duss dame -e/-i, düra dame e autre vucàli, u grüpu ch- rende düru u suanduss de -e/-i e tambèn se mete a u tèrmine d'e paròle |
D | d | |
E | e/ɛ | é serà/ è avèrta |
F | f | |
G | g/dʒ | duss dame -e/-i, düra dame r'autre vucàli, u grüpu ch- rende düru u suanduss de -e/-i e tambèn se mete a u tèrmine d'e paròle |
GL | ʎ/ij | acumpagnàu da a -i u l'ha u suand'u fransese famille, tambèn a u termine da paròla (es. travagl) |
H | müta | |
I | i | |
J | ʒ | suand'u fransese jardin |
L | l | |
M | m | |
N | ɱ/n/ŋ | -n finale se prununsia nasale cume ent'u grüpu -ng d'u fransese, per i autri casi n'a l'è mai nasale (-n- mediale e -nt finale), -nn cume in italian o cume -nne fransese |
O | o/ɔ/ø/u | o serà (ent'a magiuransa d'i casi üna via de mésu dame [u]), o avèrta (rara), cume eu fransese ent'u mésu da paròla (rara) |
P | p | |
Q | k | nu esiste |
R | r/ɹ | |
S | s | |
T | t | |
U | u/y | cuma [y] quande n'a l'è acumpagnà d'a ün'autra vucale o ent'i grupi de vucàli dame trèma (ü), cuma [u] ent'i grüpi de vucàli sensa trèma |
V | v | |
Z | ts/dz | rara, meme funsiàn che en taliàn cuma a paraula "zeru" |
Létere | Suan
IPA/AFI |
Nòte |
---|---|---|
A | a | |
B | b | |
C | k/ʧ | duss dam e-e/-i, düra dame e autre vucàli, u grüpu ch- rende düru u suanduss de -e/-i. Tambèn se mete a u tèrmine d'e paròle (c' duss, ch' düra) |
Ç | s | suanda s de l'italiàn serpente intervucalica |
D | d | |
E | e/ɛ | é serà/ è avèrta |
F | f | |
G | g/dʒ | duss dame -e/-i, düra dame r'autre vucàli, u grüpu ch- rende düru u suanduss de -e/-i. Tambèn se mete a u tèrmine d'e paròle (g' duss, gh' düra) |
GL | ʎ/ij | suand'u fransese famille |
H | müta | |
I | i | u grüpu -ii e a -i' a a fìn de 'na paròla se lesu cuma gl- |
L | l | |
M | m | |
N | ɱ/n/ŋ | -n finale se prununsia nasale cume ent'u grüpu -ng d'u fransese, per i autri casi n'a l'è mai nasale (-n- mediale e -nt finale), -nn cume in italian o cume -nne fransese |
O | o/ɔ | o serà/o avèrta |
P | p | |
Q | k | meme funsiùn che en taliàn |
R | r/ɹ | |
S | s/z | suan de l'italian serpente se cumpagnàu da 'na cunsunate, suan de l'italiàn mese entervucalicu |
T | t | |
U | u | meme che en taliàn |
Ü | y | suand'a u fransese |
V | v | |
X | ʒ | cuma ent'u zenese paxe, suand'u fransese jardin |
Z | ts/dz | rara, meme funsiàn che en taliàn |
Esempi
Seghita ün esempi de testu scric' en mentunasch ent'a grafia ussitana, cumparà dame a revirada en grafia italica:
U Mentounasque se rendèran en proucessian ent-ou ver de Mentan, paraïs misterious de source. Prìou en testa, caminèran difichilamen fint' e limite d'a coumuna.
Aqui, ou prèire s'engenouia e levant vers ou chelou a soua vilha testa bianca, prega Maria-Vergine. Puhi, dame soua man tremourenta, fa sus ou solou ou signou d'ou Redentou....
Una aiga fresca e pura sguita ent ou liech d'ou valan...
Aichi, tout' u seze de loulh, festa d'a Madona d'ou Carmel, anavan en proufessian senti a messa ent' a pichouna capela rurale d'ou Sourge, cougounaia sout' u amourie.
E souta r'oumbra benefichente dou vielh erbou pianta d'ou princhipe Antoni Primou, Barba Antoni, pensavan ent' u noaiche couragious antenati u Barbeti, que, retirà ent' aquela capeleta, lutavan ja contr' u satelite d'a Revoulucian e d'ou centralismou jacoubin.
E dague una devoucian per aquelu vielhe que nou bevian mai d'aiga.
Ü Mentunasche se rendèran en prusessian ent'u ver de Mentàn, parais misterius de surse. Priù en testa, caminèran dificilament fint'e limite d'a cumüna.
Achì u prèire s'engenuya e levandu vers u celu a sua vieya testa bianca, prega Maria-Vergine. Puyi, dame sua man tremurenta, fa süs u solu u signu d'u Redentù...
. Ün'aiga fresca e püra seghita ent'u liec d'u valan...
Aisì, tut'ü sese de lügl', festa d'a Madona d'u Carmel, anavan en prusessiàn sentì a messa ent'a piciuna capela rürale d'u Surge, cugunaia sut'ü amourié.
E suta r'umbra beneficente du viey'erbu piantà d'u principe Antoni Primu, Barba Antoni, pensavan ent' ü noaisce curagius antenati ü Barbeti, che, retirà ent'achela capeleta, lütavan gia contr'ü satelite d'a Revulüçian e d'u sentralismu giacubin.
E daghe üna devussiàn per achelü vieye che nu bevian mai d'aiga.
Opere
- Jean-Louis Caserio, A Lambrusca de Paigran: fàure e cuenti en lenga dou pais, Société d'art et d'histoire du Mentonnais, Scora felibranca mentounasca, 1987.
- Jean-Louis Caserio, Ou Mentounasc per ou Bachelerà, 3ª ed., Société d'art et d'histoire du Mentonnais, Scora felibranca mentounasca, 2000.
- Jean Ansaldi, Brandi mentounasc, Société d'art et d'histoire du Mentonnais, 2010. (a puesia Ou Bouasc-Fouran è visibile aiçì)
Bibliugrafia
- (LIJ, FR) Josiane Tricotti, Jean-Louis Caserio e Louis Caperan, Ou mentounasc a ra scora, 1ª ed., Société d'art et d'histoire du Mentonnais, 1984.
- (FR) Werner Forner, La composante 'alpine' du mentonnais, in Giuliano Gasca-Queirazza, Atti 2° Congresso Internazionale AIEO, vol. 2, Turin, Universcitæ, 1993, pp. 653-678.
- (FR) Werner Forner, Le mentonnais entre toutes les chaises? Regards comparatifs sur quelques mécanismes morphologiques, in Jean-Louis Caserio, Lexique Français-Mentonnais, Mentun, Société d'art et d'histoire du Mentonnais, 2001, pp. 11-23.
- (FR) Jean-Louis Caserio, Entre provençal (nissart) et ligurien: le parler mentounasc (PDF), in Luenga & fablas, vol. 19, 2015, pp. 61-65.
- (FR) Werner Forner, ”Ou loub e r’agnè” – Du mentonnais d’aujourdhui au mentonnais d’hier, in ALD (éd.), Actes du 15e Colloque des Langues Dialectales, Munegu, EGC, 2018, pp. 15-33.
- (FR) Werner Forner, Morphologie comparée du mentonnais et du ligurien alpin. Analyse synchronique et essai de reconstruction, Beihefte ZrP, Berlin, De Gruyter, nov. 2021, ca. 450 pp.
Nòtte
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.