Scientie
From Wikipedia, the free encyclopedia
Scientie (del latin scientia «conossentie») es un sistematic interpretation, quel constructe e organisa conossenties in li form de atestabil explicationes e preditiones pri li universe. In un plu strett relatet signification, «scientie» refere anc a un córpor de conossenties self, de un tip, quel posse esser rationalmen explicat e fidelmen applicat. Un practico de scientie es nominat «scientist».
Li articul Scientie es desde li 22-im Octobre 2020 un bon articul. Omni bon Articules |
- Logica
- Matematica
- Logica mathematic
- Statistica
- Fisica
- Fisica classic
- Fisica modern
- Fisica aplicat
- Fisica experimental
- Fisica teoric
- Fisica computatoral
- Termodinamica
- Mechanica
- Mechanica classic
- Mechanica de fluides
- Mechanica quantic
- Fisica nucleari
- Fisica de particules
- Relativitá general
- Relativitá special
- Theorie de cordes
- Chimie
- Alchimie
- Astrochimie
- Biochimie
- Cristalografie
- Geochimie
- Chimie analitic
- Chimie ínorganic
- Ingenierie de materiales
- Chimie organic
- Chimie theoric
- Astronomie
- Astrofisica
- Cosmologie
- Scienties del terra
- Meteorologie
- Climatologie
- Ecologie
- Geodesie
- Geologie
- Geofisica
- Glaciologie
- Hidrologie
- Oceanografie
- Edafologie
- Biologie
- Anatomie
- Astrobiologie
- Biochimie
- Biogeografie
- Biofisica
- Botanica
- Ecologie
- Etnobiologie
- Etologie
- Neuroscientie
- Paleontologie
- Fisiologie
- Antropologie
- Archeologie
- Criminologie
- Demografie
- Economica
- Lege
- Linguistica
- Psychologie
- Sociologie
- Ingenierie
- Agricultura
- Biomedicina
- Ingenierie chimic
- Ingenierie civil
- Informatica
- Ingenierie electric
- Ingenierie industrial
- Ingenierie de minas
- Robotica
- Scienties del sanitá
- Medicina
- Dentisteríe
- Epidemiologie
- Infirmeríe
- Farmacie
- Farmacologie
- Veterinari
- Fisica aplicat
- Inteligentie artificial
- Bioetica
- Biblioteconomie
- Semiotica
- Statistica
Li scientie considera e have quam fundament li observation experimental. Ti-ci tipe de observation es organisat per metodes, modelles e teories con li objective de generar conossenties nov. Por it, criteries de veritá e un metode de investigation es etablisset. Li aplication de ti-ci metodes e conossenties ducte al generation de conossenties nov in forma de preditiones concret, quantitativ e probabil referet a observationes passat, presente e futur. Con frequentie ti-ci preditiones posse esser formulat con rationamentes e structet quam regulas o leges general, que descri li functionament de un sistema e predite qualmen it va functionar in determinate circumstanties.
Desde li revolution scientific, li conossentie scientific ha augmentat tan mult que li scientistes devenit specialisat e lor publicationes devenit plu desfacil a leer per li ínspecialistes. To creat efforties por divulgar li scientie, per aproximar it al publico e per facilitar su comprension e colaboration inter scientistes de diferent branches.