From Wikipedia, the free encyclopedia
Le Lingua Franca Nova o LFN es un lingua artificial create per le doctor C. George Boeree del Universitate de Shippensburg in Pennsylvania. Le lingua se basa super le francese, le italiano, le portuguese, le espaniol e le catalano. Illo se pronuncia phoneticamente, e se scribe con 21 litteras, o del alphabeto latin, o del alphabeto cyrillic.
Lingua Franca Nova | |
---|---|
Nomine native: | Lingua Franca Nova, lingua franca nova, elefen |
instantia de: | lingua artificial |
Scriptura: | alphabeto latin |
Phylogenese: |
|
Statuto official | |
Codices de position | |
ISO 639-3 | lfn |
Glottolog | ling1267 |
IETF ID | lfn |
Wikimedia ID | lfn |
Commons: | Lingua Franca Nova |
categoria principal: | Categoria:Lingua Franca Nova |
Su grammatica es le de un creollo latin, multo simplificate.
C. George Boeree habeva comenciate a laborar super le lingua in 1965. Su objectivo esseva crear un lingua international que esseva simple e similar al creollos. Ille habeva in mente le lingua franca, un pidgin utilisate circum le Mediterraneo medieval.
Le LFN appareva in Internet in 1998. Un gruppo Yahoo esseva initiate in 2002 per Bjorn Madsen. Stefan Fisahn creava tamben un wiki dedicate a iste lingua in 2005 (vide subtus). Presentationes e altere textos son disponibile in 12 linguas. Il es possibile trovar tamben varie dictionarios, un manual, e textos (traductiones e textos original).
LFN normalmente se scribe con le alphabeto latin. Un scriptura parallele usante le alphabeto cyrillic es disponibile tamben:[1][2]
alphabeto latin | a | b | c | d | e | f | g | h | i | j | l | m | n | o | p | r | s | t | u | v | x | z |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
alphabeto cyrillic | а | б | к | д | е | ф | г | х | и | ж | л | м | н | о | п | р | с | т | у | в | ш | з |
API | [a~ɑ] | [b] | [k] | [d] | [e~ɛ] | [f] | [ɡ] | [h] | [i/j] | [ʒ] | [l] | [m] | [n/ŋ] | [o~ɔ] | [p] | [r] | [s] | [t] | [u/w] | [v] | [ʃ] | [z] |
Nomines | a | be | ce | de | e | ef | ge | hax | i | je | el | em | en | o | pe | er | es | te | u | ve | ex | ze |
Le vocales del LFN (a, e, i, o, u) se pronuncia como in espaniol, italian e interlingua. Le diphthongos es ai [ai~ɑi], au [au~ɑu], eu [eu~ɛu]e oi [oi~ɔi] (como in "thai", "blau", "Europa" e "appoio" respectivemente).
Le litteras i e u es usate como semivocales ([j] e [w]) ante un vocal al initio de un parola, inter plure vocales e in cu e gu ante un vocal alsi. Le littera n se pronuncia como in "attinger" ([ŋ]) ante g e c, e in -ng al fin de un parola. Le litteras e e o pote variar in pronunciation, como indicate supra per tildes (~).
Ben que le accento tonic non es phonemic in LFN, le majoritate del parolas es accentuate super le vocal o diphthongo ante le ultime consonante (e.g. CA-sa, a-be-ON, BA-ia). Parolas sin un vocal ante le ultime consonante es accentuate sur le prime vocal (e.g. TI-o). Parolas se finiente in diphthongo es accentuate sur iste diphthongo (e.g. ca-CAU). Parolas se finiente in le duple vocales ae, ao, ea, eo, oa, oe o ui es accentuate sur le prime de iste vocales (e.g. i-DE-a). Le addition de -s o -es pro nomines plural non altera le accento tonic.
Le litteras k, q, w e y (ka, qua, wa e ya) es disponibile pro parolas e nomines proveniente de altere linguas. Allophonia es considerate acceptabile.[1][3]
LFN es un lingua de typo SVO (subjecto - verbo - objecto). Modificatores grammatic es generalmente placiate post lo que illos modifica; locutiones prepositive e propositiones subordinate alsi.[1][4]
Ultra le plural in -s o -es, nomines es invariabile. Le function de un nomine in un phrase es determinate per le ordine del parolas e le prepositiones. Il ha 22 prepositiones, tal como a, de, en (in) e con.
Nomines es in general precedite per un articulo definite (la) o indefinite (un) o altere determinantes como esta (iste), acel (ille), alga (alicun), cada (cata, omne), multe e poca (pauc). Adjectivos possessive, numeros cardinal e le adjectivos bon e mal precede le nomine anque; ordinales lo seque. Varie pronomines es identic a o derivate de determinantes.
Le pronomines personal es invariabile:
persona | singular | plural |
---|---|---|
1 | me | nos |
2 | tu | vos |
3 | el / lo / on | los |
El es usate pro gente e plus grande animales; Lo es usate pro toto altere. On es usate similarmente a "on" in interlingua e francese o man in german.
Pro le pronomines del prime e secunde personas, le reflexives es identic al pronomines normal, mais le adjectivos possessive es mea (mi), tua (tu), nosa (nostre) e vosa (vostre). Pro formar le pronomines possessive, on usa la sequite per le adjectivo possessive (per exemplo, la mea).
Se es le pronomine reflexive del tertie personas singular e plural. Le adjectivo possessive del tertie personas singular e plural es sua.
Verbos es invariabile. Le verbo illo mesme representa le tempore presente e le infinitivo. Altere tempores e modos de conjugation es indicate per un particula ante le verbo:
tempore/modo | particula | exemplo | traduction |
---|---|---|---|
presente | - | me vade | io vade |
passato | ia | me ia vade | io vadeva |
futuro | va | me va vade | io vadera |
conditional | ta | me ta vade | io vaderea |
Adverbios como ja (jam) e verbos auxiliari como comensa (comenciar) permitte de adder precision. Le participio active (presente) fini in -nte e le passive (passate) in -da. Illos se pote usar con es (esser) pro formar le aspecto progressive e le voce passive respectivemente.
Adjectivos es invariabile e adverbios es identic al adjectivos correspondente. Adjectivos es placiate post nomines durante que adverbios es placiate post verbos mais ante adjectivos. Le comparative es formate con plu (plus) e min (minus), le superlative con la plu e la min.
Questiones es formate per adder esce (esque/an) al initio del phrase o usar un del plure parolas interrogative como cual (qual), ci (qui), do (ubi), cuando (quando) e perce (pro qual ration).[5] Iste mesme parolas, e altere parolas como si, ce (que), car (pro le ration que), se usa pro introducer propositiones subordinate.
Prepositiones include a, de, ante, pos (post), etc.
Conjunctiones include e, o e alsi ma (mais).
Grammaticas complete e detaliate de LFN es disponibile in anglese, francese, espaniol, esperanto e LFN.[6]
Lingua Franca Nova | Interlingua |
Nosa Padre ci es en sielo Ta ce tua nom es santida Ta ce tua rena veni Ta ce tua vole aveni En tera como en sielo Dona oji nosa pan dial a nos E pardona nosa detas a nos Como nos pardona la detas de otras E no dirije nos a tenta Ma libri nos de malia Amen | Nostre Patre, qui es in le celos, que tu nomine sia sanctificate; |
Lingua Franca Nova es desiniada per es un lingua vera simple, coerente, e fasil aprendeda, per comunica internasional. El ave varios cualia bon: |
Lingua Franca Nova es designate pro esser un lingua particularmente simplice, coherente e facile de apprender, pro communication international. Illo habe varie qualitates positive: |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
(Lo=Illo)
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.