Aneviérs est una comena suissèssa et arpetana du quenton du Valês.

Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Thumb
Chandolin.

Sè trôve dedens lo District de Siérro.

Per sa supèrficie, ’l est, aprés Comba de Bâgno, la seconda comuna de Valês, avouéc un tèrritouèro de 243 kilomètros carrâs.

Lengouistica

U levant de la vâl, sus la chêna de montagnes de Bèla-Tôla, est la legne de la frontiére lengouistica de l’Arpetan – et pués enqu’houé lo francês – vers lo Tuche valêsan.

Lo patouès arpetan d’Aneviérs est la lengoua tradicionâla du payis.[1][2]

Ancianas comunes et velâjos dedens la comuna d’Aneviérs

Thumb
Vissoie.

Ancianes comunes

  • Ayer
  • Chandolin
  • Grimentz
  • Sent-Jian
  • Sent-Luc
  • Vissoie

Ôtres velâjos

  • Zinal
  • Mission
  • Mottec
  • Mayoux
  • Cuimey
  • Pinsec
  • Fang
  • Soussillon
Thumb
La Dent Bllanca.
Thumb
La Navisence pres Zinal.
Thumb
Lo barâjo de Moiry et, u fond, lo gllaciér de Moiry et la Dent Bllanca.

G·eografia

La comuna d’Aneviérs s’épate dedens la Comba d’Aneviérs qu’est na comba latèrâla de la comba du Rôno. La vâl est u câaro des Arpes pennines.

Quatro montagnes u torn de la vâl ont una hôtior de ples de 4000 mètros: lo Weisshorn (4505 m), lo Zinalrothorn (4221 m), lo Ober-Gabelhron (4063 m) et la Dent Bllanca (4357 m).[3]

Lo fllevo principâl de la vâl est la Navisence, afluent de gôche du Rôno. Prés Mission, la Gougra, fllevo de la vâl de Moiry, sè jete dedens la Navisence.

A mié-jorn de la comba d’Aneviérs, dedens lo massis arpenc et sus lo fllanc a bis ou ben a cuchient des hôtes montagnes, sont doux-três grants gllaciérs: p.ègz. lo Gllaciér de Moiry, lo Gllaciér de Zinal, lo Gllaciér de Durand, lo Gllaciér du Mountet, lo Gllaciér de Moming et lo Gllaciér du Weisshorn.

A Grimentz sè trôve na stacion de sports d’hivèrn.

Pèrsonalitâts

Vêre avouéc

Bibliografia

  • Edouard Desor : Le val d’Anniviers, 2002.
  • Jean-Baptiste Massy, Gérard Revey : Lexique du Patois d’Anniviers. Mòss èm patouè d’Anivyè, 2018.
  • Willy Gyr : Le Val d’Anniviers: Vie traditionnelle et culture matérielle basées sur le patois de Saint-Luc, 1994.
  • Bernard Crettaz : Nomades et sédentaires, dans le Val d'Anniviers, 1979.
  • Bernard Crettaz : Les Anniviards, barbares et civilisés, 2009.

Lims de defôr

{{{tèxto}}}

Notes

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.