Aneviérs est una comena suissèssa et arpetana du quenton du Valês.
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. |
Sè trôve dedens lo District de Siérro.
Per sa supèrficie, ’l est, aprés Comba de Bâgno, la seconda comuna de Valês, avouéc un tèrritouèro de 243 kilomètros carrâs.
Lengouistica
U levant de la vâl, sus la chêna de montagnes de Bèla-Tôla, est la legne de la frontiére lengouistica de l’Arpetan – et pués enqu’houé lo francês – vers lo Tuche valêsan.
Lo patouès arpetan d’Aneviérs est la lengoua tradicionâla du payis.[1][2]
Ancianas comunes et velâjos dedens la comuna d’Aneviérs
Ancianes comunes
- Ayer
- Chandolin
- Grimentz
- Sent-Jian
- Sent-Luc
- Vissoie
Ôtres velâjos
- Zinal
- Mission
- Mottec
- Mayoux
- Cuimey
- Pinsec
- Fang
- Soussillon
G·eografia
La comuna d’Aneviérs s’épate dedens la Comba d’Aneviérs qu’est na comba latèrâla de la comba du Rôno. La vâl est u câaro des Arpes pennines.
Quatro montagnes u torn de la vâl ont una hôtior de ples de 4000 mètros: lo Weisshorn (4505 m), lo Zinalrothorn (4221 m), lo Ober-Gabelhron (4063 m) et la Dent Bllanca (4357 m).[3]
Lo fllevo principâl de la vâl est la Navisence, afluent de gôche du Rôno. Prés Mission, la Gougra, fllevo de la vâl de Moiry, sè jete dedens la Navisence.
A mié-jorn de la comba d’Aneviérs, dedens lo massis arpenc et sus lo fllanc a bis ou ben a cuchient des hôtes montagnes, sont doux-três grants gllaciérs: p.ègz. lo Gllaciér de Moiry, lo Gllaciér de Zinal, lo Gllaciér de Durand, lo Gllaciér du Mountet, lo Gllaciér de Moming et lo Gllaciér du Weisshorn.
A Grimentz sè trôve na stacion de sports d’hivèrn.
Pèrsonalitâts
- Bernard Crettaz, sociologo
- Aloys Theytaz, ècriven
Vêre avouéc
- Lo Pont de Niu-c
- Bèla-Tôla
Bibliografia
- Edouard Desor : Le val d’Anniviers, 2002.
- Jean-Baptiste Massy, Gérard Revey : Lexique du Patois d’Anniviers. Mòss èm patouè d’Anivyè, 2018.
- Willy Gyr : Le Val d’Anniviers: Vie traditionnelle et culture matérielle basées sur le patois de Saint-Luc, 1994.
- Bernard Crettaz : Nomades et sédentaires, dans le Val d'Anniviers, 1979.
- Bernard Crettaz : Les Anniviards, barbares et civilisés, 2009.
Lims de defôr
Notes
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.