![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/WallLizard.jpg/640px-WallLizard.jpg&w=640&q=50)
Larmuise
èspèce de rèptilos / From Wikipedia, the free encyclopedia
Podarcis muralis • Lenzèrd gris, Gremelyèta, Lenzeniére, Lezèrd gris
![]() |
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. | ![]() |
Règno | Animalia |
---|---|
Fôrche | Chordata |
Sot-fôrche | Vertebrata |
Cllâssa | Reptilia |
Sot-cllâssa | Lepidosauria |
Ôrdre | Squamata |
Sot-ôrdre | Sauria |
Enfra-ôrdre | Scincomorpha |
Famelye | Lacertidae |
Genro | Podarcis |
Larmuise (Podarcis muralis)
Podarcis muralis
(Laurenti, 1768)
Cârro g·eografico
En rojo sus la mapa
Statut de consèrvacion UECN
LC : Petiôta prèocupacion
Sinonimos
- Seps muralis Laurenti, 1768
- Lacertus terrestris Garsault, 1764
- Lacerta brongniardii Daudin, 1802
- Lacerta merremia Risso, 1826
- Lacerta muralis elegans Eimer, 1874
- Lacerta muralis var. breviceps Boulenger, 1905
- Lacerta muralis parkeri Mertens, 1926
- Lacerta muralis colosii Taddei, 1949
- Lacerta muralis appenninica Taddei, 1949
- Lacerta muralis var. fusca maculiventris Werner, 1891
La larmuise[N 1],[1],[2],[3] ou ben lo lenzèrd gris[N 2],[2],[4],[5] (Podarcis muralis) est n’èspèce de Lacertilia de la famelye des Lacertidae[6]. Cél petiôt lenzèrd vint d’Eropa continentâla, més justament de les règ·ions étaliènes et balcaniques[7]. Il est larjament present dedens tôs los payis d’Eropa mèditèrranèèna ou ben vesins, mas pas dessus les iles de Mèditèrranê. Il est étâ fêt rentrar en Amèrica de Bise et pués en Anglletèrra[8].
Lo nom de genro Podarcis vint du grèco ποδάρχις et signifie « ux pieds lèstos », et pués lo nom d’èspèce vint du latin mūrālis[9] que vôt dére « du rampârt, de les muralyes »[10]. Lo nom angllès est Common Wall Lizard (« lenzèrd comon de la muralye »)[11]. En èspagnol s’apèle Lagartija roquera, en catalan Sargantana roquera (ou ben « petiôt lenzèrd de roche »), en étalien Lucertola muraiola et en alemand Mauereidechsen (« lenzèrd de les muralyes »). En Sèrbia (yona de ses tèrres natâles avouéc l’Étalia de Bise), l’apèlont Zidni gušter, et son nom polonès est Jaszczurka murowa (perce que nen rencontront avouéc des côps dedens lo fin mié-jorn de la Pologne).
Il est étot cognu coment la gremelyèta[N 3],[2],[12],[5] en vôdouès, la lenzeniére[2] en doux-três patouès savoyârds et pués lo lezèrd gris[N 4],[13] en vâldoten.
Cel’èspèce de lenzèrd est de luen la més cognua de totes, por la rêson qu’est cela que frèquente l’homo de ples prés, qu’est de sûr la més nombrosa[14], et pués qu’est presenta dessus la quâsi-totalitât du tèrritouèro francês continentâl, a la difèrence de les ôtres èspèces de lenzèrds francês. O est asse-ben la rêson que cél lenzèrd est de tôs celi que recêt lo més de surnoms et de sobrequèts dedens totes les règ·ions de France, noms « que flloront bon los patouès locâls. Son afèccion por la piérra [sèche] et les bôrnes [de noutres muralyes] nen ant fêt avouéc la tarenta de Morètania lo més antropico de noutros lenzèrds »[15].