![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/Virginia_Woolf_1927.jpg/640px-Virginia_Woolf_1927.jpg&w=640&q=50)
Virginia Woolf
From Wikipedia, the free encyclopedia
Adeline Virginia Woolf (con apellíu de nacencia Stephen, Londri, 25 d'aneru de 1882-Lewes, Sussex, 28 marçu de 1941), más conocía comu Virginia Woolf, hue una escriviora británica, utora de novelas, cuentus, obras teatralis i demás obras literarias; considerá una las más destacás figuras del vanguardista moernismu anglosajón del siegru XX i del feminismu entrinacional.[1]
Virginia Woolf | ||
---|---|---|
![]() Virginia Woolf en 1927 | ||
Enhormación pressonal | ||
Nombri de nacencia |
Adeline Virginia Stephen ![]() | |
Nacencia |
25 de enero de 1882 ![]() Londres (Reinu Uñíu de Gran Bretaña e Irlanda) ![]() | |
Muerti |
28 de marzo de 1941 ![]() Lewes (Réinu Uniu) ![]() | |
Causa de muerti |
Suicidio ![]() | |
Sepoltura |
Monk's House ![]() | |
Nacionalidá | Británica | |
Lengua materna |
Ingrés ![]() | |
Familia | ||
Pairis |
Leslie Stephen ![]() Julia Prinsep Stephen ![]() | |
Cónyugi |
Leonard Woolf (1912-1941) ![]() | |
Collera |
Vita Sackville-West ![]() | |
Educación | ||
Educau en |
King's College de Londres ![]() | |
Enhormación profissional | ||
Oficiu |
Novelista, ensayista, autobiógrafo, escritor de cuentos, diarista, crítico literario, editor, escrevienti, activista por los derechos de las mujeres y utol ![]() | |
Ária |
Ensayo ![]() | |
Añus ativu | 1904-1941 | |
Movimientu |
Círculo de Bloomsbury ![]() | |
Género |
Drama y prosa ![]() | |
Firma |
![]() | |
Duranti el periou d'entriguerras, Woolf hue una figura ena socieá literaria de Londri i biembru del grupu de Bloomsbury. Las sus obras más famosas encluin las novelas Mrs. Dalloway (1925), To the Lighthouse (1927), Orlando: A Biography (1928), The Waves (1931), i el su brevi ensayu A Room of One’s Own (1929).[2] Hue redescubierta duranti la década de 1970 gracias a essi mesmu ensayu, unu los testus más citaus del movimientu feminista, el qual esponi las dificultais delas mugeris.