From Wikipedia, the free encyclopedia
Alaska (en aleutiano, Alax̂sxax̂; en iñupiaq, Alaasikaq; en alutiiq, Alas'kaaq; en yupik, Alaskaq; en tlingit, Anáaski; nalgunas vezis escrita como Alasca[3]) es unu delos cincuenta estaus que junta Washington D. C., horman los Estaus Uníus. La su capital es Juneau i la su ciá más puebrá es Anchorage. Está assitiau nel estremu noroesti de América del Norti, nel región Oesti del país. Limita al norti col océanu Árticu, al esti con Canadá, al sul conel océanu Pacíficu i al oesti col mari de Bering (océanu Pacíficu).
Alaska | ||||
---|---|---|---|---|
Entidad subnacional | ||||
| ||||
| ||||
Lema: En inglés: North to the future (En estremeñu Norti pal futuru) | ||||
Ubicación de Alaska | ||||
Coordenadas | 64°N 150°O | |||
Capital | Juneau | |||
Ciudad más poblada | Anchorage | |||
Idioma oficial | Inglés, ahtna, aleutiano, alutiiq, deg xinag, dinak'i, eyak, gwich'in, haida, hän, holikachuk, iñupiaq, koyukón, nabesna, tanacross, tanaina, tlingit, tsimshián y yupik[1] | |||
Entidad | Estado de los Estados Unidos y Exclave | |||
• País | Prantilla:Geodatos Estaus Unius | |||
Subdivisiones | 16 boroughs i 11 áreas censalis | |||
Superficii | ||||
• Total | 1 717 856 km² | |||
Altol | ||||
• Media | 579 m s. n. m. | |||
• Mássima | 6194 m s. n. m. | |||
• Mínima | 0 m s. n. m. | |||
Puebración (1 de abril de 2020) | Puesto 47.º de 50 | |||
• Total | 733 391[2] hab. | |||
• Densidá | 0,49 hab/km² | |||
PIB (nominal) | ||||
• Total (2019) | USD 55 416 | |||
• PIB per cápita | USD 75 752 | |||
IDH | 0,955 (16.º de 50) – Muy Alto | |||
Huso horario | UTC-9, UTC+14, Tiempo de Hawái-Aleutiano y America/Anchorage | |||
Código postal | AK | |||
ISO 3166-2 | US-AK | |||
Sitio web oficial | ||||
Con 717 856 km² es el estau más estensu del país[4][5] i la sétima entidad subnacional más grandi del mundu, por atrás dela república de Sajá (Rússia), Australia Ocidental, Krai de Krasnoyarsk (Rúsia), Gronlândia (Dinamarca), Nunavut (Canadá) i Queensland (Austrália); con 733 391 abitantis, según el censu delos Estaus Unius de 2020, el quartu menus peubrau—por alanti de Dakota del Norti, Vermont i Wyoming, el menus peubrau— i con 0,41 hab/km quadraus, el menus densamenti puebrau. Hue el penúltimu en sel admitiu ena Unión, el 3 de heneru de 1959,[6][7] comu el estau númeru 49,[8][9] solu antes que Hawái.[10][11] Es el segundu estau con mayol proporción d'empleados públicus respetu dela puebración, por atrás de Wyoming, que opera muchos hospitalis públicus.[12]
Alaska recibe el su nombri quiciás del vocablu aleutiano alyeska o alaxsxaq,[13][14] que senifica «tierra grandi»,[15][16] o más literalmenti, «el ojetu contra el que la ación del mar es dirigia».[17] La bandera de Alaska representa, sobri fondu açul, las estrellas que horman la constelación del carru i, nel cantu superiol derechu, la estrella polal.
El 30 de marçu de 1867, Estaus Unius compró Alaska al Império russu por 7 200 000 dólaris.[18] Estaus Unius trató, duranti las primeras décadas del sigru XX, de amejoral las comunicacionis (sobre to para conectal Alaska conel restu delos Estaus Unius por ferrocarril), i promovel la colonización del valle de Matanuska. Inque, la Segunda Guerra Mundial i las batallas navalis enas islas Aleutianas con Hapón muarun el rumbu dela pulítica delos EE. UU. en los asuntus d'Alaska. Asina, en 1942, se construyó en mesis una carretera de comunicación (la Autopista Alaska) para garantiçal la defensa del Territorio d'Alaska, a la vez que estableçun nuevas basis militaris (por exemplu, de radaris) i se promovun assentamientus civilis. El final dela guerra mundial i el escomiençu dela Guerra Fria acelerun precisal de integral esti territóriu ala Unión. En 1959, Alaska hue por fin acetá como el 49.º estadu delos Estaus Unius d'América.
El descubrimientu de yacimientus petrolíferus á permitiu un enormi crecimientu económicu en Alaska duranti las últimas décaas, pesi al aislamientu geográficu i alas duras condicionis de via. El mayol hitu del su desenvolveeru á siu la contrucción, a partil de 1974, del Trans-Alaska Pipeline, un oleoductu de 1269 km que uni la Baía Prudhoe conel puertu de Valdez. Inque el petróleu tamién á siu l'origin de ciertus desastris, comu l'acidenti ocurriu en 1989 quandu el superpetroleru Exxon Valdez encalló enas águas d'Alaska i provocó una marea negra que á siu calificá comu unu los mayoris desastris ecológicus dela estória, el desastri del Exxon Valdez.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.