Antoni Rubió i Lluch

From Wikipedia, the free encyclopedia

Antoni Rubió i Lluch

Antoni Rubió i Lluch (Valladolid, 1856ko uztailaren 26a - Bartzelona, 1937ko ekainaren 9a) kataluniar historialaria izan zen, Joachim Rubióren semea.

Datu azkarrak 1. Institut d'Estudis Catalansen lehendakaria, Bizitza ...
Antoni Rubió i Lluch


1. Institut d'Estudis Catalansen lehendakaria

1907 - 1915
baliorik ez - Miguel A. Fargas y Roca
Bizitza
JaiotzaValladolid, 1856ko uztailaren 24a
Herrialdea Espainia
HeriotzaBartzelona, 1937ko ekainaren 8a (80 urte)
Familia
AitaJoaquim Rubió i Ors
AmaElisea Lluch i Garriga
Seme-alabak
Hezkuntza
HeziketaBartzelonako Unibertsitatea
Hizkuntzakgaztelania
katalana
Jarduerak
Jarduerakhizkuntzalaria, historialaria, filologoa, literatura historialaria, unibertsitateko irakaslea eta erromanista
Enplegatzailea(k)Oviedoko Unibertsitatea
Bartzelonako Unibertsitatea
Jasotako sariak
KidetzaAteneu Barcelonès
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (en)
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (en)
Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (en)
Itxi

Institut d'Estudis Catalans eta Centre Excursionista de Catalunya erakundeetako lehendakaria izan zen, eta kataluniarren eta aragoiarren Greziarako espedizioa aztertzen eman zituen urte asko. Erdi Aroko Kataluniako literaturaren azterketarako bideak zehaztu zituen, bestalde, eta jakintsu-talde bat bildu zuen bere ingurura. Obra nagusiak: Documents per la història de la cultura catalana medieval (1908-1921, bi liburuki), La cultura catalana en el regnat de Pere III (1914) eta Diplomatari de l'Orient català (1947an argitaratua).

Idazlanak

  • La expedición y dominación de los catalanes en Oriente juzgados por los griegos (1887)
  • Estudio crítico-bibliográfico sobre Anacreonte (1879)
  • El sentimiento del honor en el teatro de Calderón (1882)
  • Novelas griegas. Traducidas directamente del original (1893)
  • Els governs de Matheu de Moncada i Roger de Llúria en la Grècia catalana (1359-1370) (1912)
  • La Grècia catalana des de la mort de Frederic III fins la invasió navarresa (1377-1379) (1920)
  • Diplomatari de l'Orient català (1301-1409) (1947)
  • Documents per la història de la cultura catalana medieval (1907-21)
  • El Renacimiento clásico en la literatura catalana (1889)
  • Curial i Güelfa (edició i estudi) (1901)
  • Notes sobre la ciència oriental a Catalunya en el XIVèn segle (1909)
  • Estudi sobre la elaboració de la Crònica de Pere el Ceremoniós (1910)
  • La cultura catalana en el regnat de Pere III (1914)
  • Joan I humanista i el primer període de l'Humanisme català (1918)
  • Del nombre y de la unidad literaria de la lengua catalana (1930)

Erreferentziak

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.