escaure

Catalan

Etymology

Inherited from Vulgar Latin *excadĕre. By surface analysis, es- +‎ caure.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əsˈkaw.ɾə]
• IPA^(key): (Valencia) [esˈkaw.ɾe]

Verb

escaure (first-person singular present escaic, first-person singular preterite escaiguí, past participle escaigut)

1. (intransitive) to suit (to be suitable or apt)

   Synonym: convenir

   si escau ― if it's appropriate; if applicable

2. (reflexive) to happen to be (somewhere) (to be at by chance)
3. (reflexive) to fall on (to occur on a particular day)

Conjugation

infinitive			escaure
gerund			escaient
past participle				masculine		feminine
		singular		escaigut		escaiguda
		plural		escaiguts		escaigudes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	escaic	escaus	escau	escaiem	escaieu	escauen
	imperfect	esqueia	esqueies	esqueia	esquèiem	esquèieu	esqueien
	future	escauré	escauràs	escaurà	escaurem	escaureu	escauran
	preterite	escaiguí	escaigueres	escaigué	escaiguérem	escaiguéreu	escaigueren
	conditional	escauria	escauries	escauria	escauríem	escauríeu	escaurien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	escaigui	escaiguis	escaigui	escaiguem	escaigueu	escaiguin
	imperfect	escaigués	escaiguessis	escaigués	escaiguéssim	escaiguéssiu	escaiguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	escau	escaigui	escaiguem	escaieu	escaiguin
	negative (no)	—	no escaiguis	no escaigui	no escaiguem	no escaigueu	no escaiguin

    Conjugation of escaure (second conjugation, irregular, with velar infix)

Related terms

• caure

Further reading

• “escaure” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.