conduir

Catalan

Etymology

Inherited from Latin condūcere (“lead, bring or draw together”), with normal change of conjugation to -ir, from con- + dūcō (“lead”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [kun.duˈi]
• IPA^(key): (Balearic) [kon.duˈi]
• IPA^(key): (Valencia) [kon.duˈiɾ]
• Rhymes: -i(ɾ)

Verb

conduir (first-person singular present condueixo, first-person singular preterite conduí, past participle conduït)

1. to lead, guide
2. to drive (a vehicle)
3. to conduct (e.g. electricity or heat)

Conjugation

infinitive			conduir
gerund			conduint
past participle				masculine		feminine
		singular		conduït		conduïda
		plural		conduïts		conduïdes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	condueixo	condueixes	condueix	conduïm	conduïu	condueixen
	imperfect	conduïa	conduïes	conduïa	conduíem	conduíeu	conduïen
	future	conduiré	conduiràs	conduirà	conduirem	conduireu	conduiran
	preterite	conduí	conduïres	conduí	conduírem	conduíreu	conduïren
	conditional	conduiria	conduiries	conduiria	conduiríem	conduiríeu	conduirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	condueixi	condueixis	condueixi	conduïm	conduïu	condueixin
	imperfect	conduís	conduïssis	conduís	conduíssim	conduíssiu	conduïssin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	condueix	condueixi	conduïm	conduïu	condueixin
	negative (no)	—	no condueixis	no condueixi	no conduïm	no conduïu	no condueixin

    Conjugation of conduir (third conjugation, with -eix-)

Related terms

• conductiu
• conduit

Further reading

• “conduir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “conduir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “conduir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “conduir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.