clapar

Catalan

Etymology

From clap or clapa (“stain; spot”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [kləˈpa]
• IPA^(key): (Valencia) [klaˈpaɾ]

Verb

clapar (first-person singular present clapo, first-person singular preterite clapí, past participle clapat)

1. (transitive) to stain, to spot
2. (intransitive, colloquial) to sleep

Conjugation

infinitive			clapar
gerund			clapant
past participle				masculine		feminine
		singular		clapat		clapada
		plural		clapats		clapades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	clapo	clapes	clapa	clapem	clapeu	clapen
	imperfect	clapava	clapaves	clapava	clapàvem	clapàveu	clapaven
	future	claparé	claparàs	claparà	claparem	clapareu	claparan
	preterite	clapí	clapares	clapà	clapàrem	clapàreu	claparen
	conditional	claparia	claparies	claparia	claparíem	claparíeu	claparien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	clapi	clapis	clapi	clapem	clapeu	clapin
	imperfect	clapés	clapessis	clapés	clapéssim	clapéssiu	clapessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	clapa	clapi	clapem	clapeu	clapin
	negative (no)	—	no clapis	no clapi	no clapem	no clapeu	no clapin

    Conjugation of clapar (first conjugation)

Further reading

• “clapar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.