aspergir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin aspergere, with normal change of conjugation to -ir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əs.pərˈʒi]
• IPA^(key): (Valencia) [as.peɾˈd͡ʒiɾ]

Verb

aspergir (first-person singular present aspergeixo, first-person singular preterite aspergí, past participle aspergit)

1. (transitive, Christianity, agriculture) to sprinkle

   Synonym: ruixar

Conjugation

infinitive			aspergir
gerund			aspergint
past participle				masculine		feminine
		singular		aspergit		aspergida
		plural		aspergits		aspergides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	aspergeixo	aspergeixes	aspergeix	aspergim	aspergiu	aspergeixen
	imperfect	aspergia	aspergies	aspergia	aspergíem	aspergíeu	aspergien
	future	aspergiré	aspergiràs	aspergirà	aspergirem	aspergireu	aspergiran
	preterite	aspergí	aspergires	aspergí	aspergírem	aspergíreu	aspergiren
	conditional	aspergiria	aspergiries	aspergiria	aspergiríem	aspergiríeu	aspergirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	aspergeixi	aspergeixis	aspergeixi	aspergim	aspergiu	aspergeixin
	imperfect	aspergís	aspergissis	aspergís	aspergíssim	aspergíssiu	aspergissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	aspergeix	aspergeixi	aspergim	aspergiu	aspergeixin
	negative (no)	—	no aspergeixis	no aspergeixi	no aspergim	no aspergiu	no aspergeixin

    Conjugation of aspergir (third conjugation, with -eix-)

Related terms

• asperges
• aspersió
• aspersor
• aspersori

Further reading

• “aspergir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.