Bradipnèa

From Wikipedia, the free encyclopedia

Bradipnèa
 Carpśàn

C'l artìcol chè 'l è scrit in Carpśàn Emiliàn

Thumb
I muimèint di pulmòun in dal mèinter ch'a gh'pasa l'ària da mèś.

(Lēś anca eli avertèinsi generèli a 'l riguèrd di cuntgnû di artìcol dla Wikipedia)


La bradipnèa (da 'l grēc βραδύς, bradỳs, "plig" e πνέα, pnèa, "respîr") l'è na frequèinsa dal respîr più bàsa 'd quèl ch'a s s espetarèv ed catèr in na determinèda persòuna tolta per la só etê e per na fadìga ch'l'àpia apèina fat.

Frequèinsi normèli dal respîr in di cristiàṅ

  • Putèin apèina nê: 30/ 60 respìr ind un minùt
  • Putèin: 21-30
  • Ragâs: 18-24
  • Agìnt granda: 12-20


Send ch'a s è fisê determinèdi frequèinsi 'd respîr da catèr in dal persòuni divìśi per etê, per l'ativitê ch'i fan, e per la só salùt, catèr dla bradipnèa diferèinta da quêl ch'a se vrèv, al prèv mèt'r in alèrta a 'l riguèrd ed na quèlc patologìa ch'a gh'prèv èser.
Difât, na bradipnèa la prèv gnìr provochèda anc da:

  • A 'l livêl di cmànd dal servêl:
    • ictus in dal servêl
    • bóta in dal crani
  • shock
  • Distùreb endòcrin o metabòlic:
    • Ipotiroidìśem
    • Iperuricemìa
  • Distùreb nevrològic:
    • Ipertensiòun dàint'r in dal crani
    • Botulìśem
    • epilesìa cun conponèint vegetatìva
    • Meningît
    • Cóma
  • Soministrasiòun ed medśèini:
    • Anesteśìa generêl
    • Digitàlic, antistamìnic, neurolètic, beta2 stimolànt
  • Soministrasiòun ed sustànsi tòsichi:
    • Intusicasiòun gròsa da alcool, barbitùric, acid carbònic
    • Overdose da eroèina
    • edéma polmonêr grôs
    • Soministrasiòun 'd derivê da 'l òpi
Thumb
Al disègn edl aparèt respiratòri.

Vóś lighèdi

Èter progêt

Colegamèint estèren

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.